Els [[Eixam meteòric|eixams de meteors]] estan associats als [[cometa|cometes]]. Després de la gran pluja amb radiant en la constel·lació del Lleó ([[Leònidsleònides]]) de 1833, [[Olmsted]] i [[Twlning]], de [[Newhaven]], van reconèixer (1834) que l'existència d'un [[radiant]] podia explicar-se suposant que un eixam de corpuscles es movia al voltant del Sol en una òrbita regular, anàloga a la d'un cometa, i que esta òrbita era travessada per la Terra.
El 1861, [[Daniel Kirkwood]] va afirmar{{CN}} que estos corpuscles eren restes dels cometes. [[Le Verrier]] va publicar l'òrbita dels meteors de novembre, els Leònidsleònids, i quan [[Oppolzer]] va examinar l'òrbita del cometa [[55P/Cometa Tempel-Tuttle]] de 1866 (1866 I) es va fer evident la identitat d'ambdues trajectòries.
També el 1861, [[Schiaparelli]] va demostrar que els [[Perseidsperseids]] del mes d'agost seguien l'òrbita del [[cometa Swift-Tuttle]] de 1862 (1862 III. [[Galle]] i [[Weiss]] van demostrar{{CN}} que els [[Líridslírids]] del 19 d'abril recorren la mateixa ruta que el cometa de [[Thatcher]] (1861 I). Finalment, es va demostrar que els [[Aquàridsaquàrids]] del 30 d'abril es trobaven en la mateixa òrbita del [[cometa Halley]] i que els [[Andromeidsandromeid]]s del 27 de novembre provenen del [[cometa Biela|cometa de Biela]] (1852 III) -d'ací el nom de ''Biélids''- que es va trencar en dos trossos el 1845 i va desaparèixer després de la seua tornada el 1852. Més recentment, s'ha comprovat que la pluja d'estreles [[Dracònidsdracònid]]s del 9 d'octubre de 1933 estava relacionada amb el [[cometa Glacobini-Zinner]] (1933 III).
