Diferència entre revisions de la pàgina «Heinrich Wölfflin»

m
Robot treu enllaç igual al text enllaçat
(Robot normalitza el nom dels paràmetres de la infotaula)
m (Robot treu enllaç igual al text enllaçat)
 
A Munich va escriure la seva [[tesi doctoral]], l'any 1886; ''Prolegomena zu einer Psychologie der Architektur''' '''(Prolegòmens a una psicologia de l'Arquitectura)'', amb l'ajuda de Heinrich Brunn i basant-se en la concepció metodològica de [[Wilhelm Dilthey]], que va estudiar durant dos semestres a la Universitat de Berlín. Contràriament als possitivistes, Dithey era [[Immanuel Kant|Kantià]] i pregonava una epistemologia de les ciències culturals amb una descripció psicològica com a fil conductor. Segons ell, el que distingia a les ciències culturals de les ciències naturals, era que la consciència és la base del coneixement humà.<ref>NORIEGA, Simón. "''H''einrrich wölfflin y la pura visualidad''", Presente y Pasado. Revista de Historia, ''núm.21, Gener-Juny 2006. Universidad de los Andes, Mérida, Venezuela. p.181http://www.saber.ula.ve/bitstream/123456789/23028/2/articulo10.pdf
</ref> L'interès de Wölfflin es va centrar en els principis d'anàlisi d'obres d'art, tant com en l'art mateix. Els dos anys següents de la seva dissertació els va passar a [[Itàlia]], fet que va donar com a resultat el seu primer llibre: ''"[[Renaissance und Barock|Renaissance und Barock"]]"'' ''(Renaixement i Barroc)''&nbsp;(1888). Wölfflin va tornar a Munich per donar una conferència a la Universitat de Munich. L'any 1893 va tornar a Basilea per succeir al seu mentor, Jacob Burckhardt, i durant aquest temps va escriure ''"Klassische Kunst" '' ''(Art clàssic) ''( 1898 ), que es convertiria en un dels seus llibres més populars. En 1901 Wölfflin va ser cridat a la prestigiosa Universitat de Berlín per ser professor, succeint al popular Hermann Grimm. Les conferències de Wölfflin van superar a Grimm en popularitat. També va estudiar en un institut d'història de l'art a Berlín, dirigit pel talentós historiador d'art i erudit, Wilhelm Waetzoldt.<ref name="dictionaryofarthistorians"/>
 
Els estudiants de les seves classes a Berlín quedaven entusiasmats; però molt més va quedar [[Ernst Gombrich]]<nowiki/>per l'estil de lliurament de Wölfflin, encara que no per la seva metodologia. Wölfflin, autor de l'única monografia sobre un artista individual -''Die Kunst Albrecht Dürer (L'art d'[[Albrecht Dürer|Albert Dürer]]'') (1905)-, durant aquest temps, en part per apaivagar als crítics d'art no alemany que ensenyaven a Berlín. Per aquells anys també va conèixer i es va comprometre amb Adele Auguste (Ada) Bruhn (1885-1951), filla de l'amo d'una fàbrica de rics i ballarins. En 1913 Adele Bruhn va trencar el compromís per casar-se amb l'arquitecte de la [[Bauhaus]], [[Ludwig Mies van der Rohe]] (1886-1969). Wölfflin no es va casar mai.<ref name="dictionaryofarthistorians"/>
1.281.255

modificacions