Peter Paul Rubens: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
correcció |
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat |
||
Línia 74:
Durant el període entre [[1621]] i [[1630]], els [[Dinastia dels Habsburg|Habsburg]] espanyols confiaren a Rubens un cert nombre de missions diplomàtiques. Rubens va sol·licitar al rei d'Espanya un ennobliment, al·legant que les seves relacions diplomàtiques amb personalitats d'Europa i les seves freqüents estades a les seves corts l'autoritzaven a fer aquest pas.[[Fitxer:Isabella Rubens.jpg|thumb|250px|Retrat d'[[Isabel Clara Eugènia d'Espanya]]]] El 5 de juny del 1624 es va acceptar aquesta sol·licitud, i se li va enviar la cèdula d'ennobliment amb un [[blasó]]; alhora, la regent dels Països Baixos [[Isabel Clara Eugènia d'Espanya|Isabel Clara Eugènia]] va afegir a la distinció el nomenament com a gentilhome de cambra. Aquell mateix any, el rei Ladislau IV de [[Polònia]] va ser acollit com a hoste de l'arxiduquessa Isabel, i aquesta va demanar al pintor que li fes un retrat, obra que actualment es troba al [[Metropolitan Museum]].<ref> Cabanne, Pierre (1967) pàg. 180</ref>
També és autor dels esbossos i cartons de tapissos emprats al monestir de ''Nuestra Señora de la Consolación'' ([[Madrid
[[Felip IV de Castella|Felip IV]] va decidir d'enviar-lo a [[Londres]] mentre s'esperava l'intercanvi d'ambaixadors acreditats per signar la pau. El [[5 de juny]] del [[1629]] va arribar a la capital d'[[Anglaterra]] i va ser rebut pel rei [[Carles I d'Anglaterra|Carles I]]. Per a ell va realitzar la pintura ''Al·legoria de la pau i de la guerra'' i un ''Sant Jordi i el drac''. També se li va fer l'encàrrec de pintar el sostre de la [[casa del Banquet]] al [[palau de Whitehall]].<ref group="n.">Aquesta obra va ser executada per Rubens el [[1634]] i instal·lada dos anys més tard.</ref> Una vegada signada la pau, tornà a [[Brussel·les]] amb l'informe per a l'arxiduquessa Isabel, que, per ordre del rei d'Espanya, el nomenà secretari del consell privat dels Països Baixos, amb honoraris, però sense haver d'exercir la seva funció.<ref>Cabanne, Pierre (1967) pàg. 210-211</ref>
|