Diferència entre revisions de la pàgina «So estereofònic»

1.680 bytes afegits ,  fa 4 anys
cap resum d'edició
m (Corregit: fins l'any > fins a l'any)
 
Blumlein va començar els experiments binaurals l'any 1933, any de la producció dels primers discs en estèreo (25 anys abans que es convertís en un estàndard). Pel que fa a l'àmbit cinematogràfic, aquesta tecnologia no es va poder implementar per primer cop fins a l'any 1935, on es van fer pel·lícules com ara ''"Trains At Hayes Station"'' o ''"The Walking & Talking Film"''<ref>{{Ref-llibre|cognom=Alexander|nom=Robert|títol="The Inventor of Stereo: The Life and Works of Alan Dower Blumlein"|url=|edició=|llengua=Anglès|data=2013|editorial=CRC Press|lloc=|pàgines=83|isbn=}}</ref>.
 
== Estereofonía ==
La oïda pot localitzar la direcció d’una font sonora. Això es possible gràcies a les diferencies de percepció de cada oïda doncs els so, en la seva propagació, perd intensitat.  A més, cada oïda capta fases diferents del so. Els pavellons auriculars són com antenes direccionals que capten millor els sons provinents de la part davantera del oient que de la part darrera.
 
La diferència de fase respecte a la captació del so per l’oïda, està relacionada amb la longitud d’ona del so i amb la distància entre les dues oïdes (separades uns 15 cm). La longitud des de l’onda de sons audibles s’estén des de uns 17 mm fins uns 17m (20.000 Hz a 20 Hz), per això, els sons que posseeixen una longitud d’ona sensiblement inferior a la distància de separació entre les dues oïdes seran percebudes amb notables diferencies de fase proporcionant, d’aquesta manera, informació sobre la procedència del so.
 
Com a les baixes freqüències les corresponen llargues longituds d’ona, quasi no influirà en la recepció dels sons la diferència de fase. Els sons aguts, d’alta freqüència, seran fàcilment localitzables, per la seva menor longitud d’ona, arribaran a l’oïda amb diferències de fase apreciables.
 
El registre del so es, essencialment, monofònic o estereofònic. Es monofònic quan es captat per un únic micròfon lo que és assimilable a l’escolta per una sola oïda. La estereofonia requereix la captació del so per dos micròfons que representen a les dues oïdes del ser humà. Aquesta separació s’ha de mantenir durant tot el procés, fins arribar a la seva reproducció per altaveus independents.
 
== Referències ==
21

modificacions