Obre el menú principal

Canvis

m
m
 
== Història ==
=== L'antic teatre municipal ===
{{Infotaula edifici
| nom = Teatre Principal de Figueres, actual Museu Dalí
El 1939 s'incendià i quedà parcialment destruït i posteriorment abandonat. Quan Dalí era petit era l'únic teatre de Figueres, i aquí havia estat on havia vist les seves primeres obres teatrals i altres espectacles);<ref name="Gibson"/> un teatre que ja havia estat construït sobre un altre teatre encara més antic, aixecat el [[1814]], segons diferents historiadors, i que a la vegada havia estat, antigament, un [[cementiri]].<ref name="Bernils">{{citar ref | cognom = Bernils | nom = Josep Maria | article = 124 años del Teatro de Figueres | publicació = Revista de Girona | data = 31 de juliol de 1974 | llengua = castellà}}</ref>
 
=== La construcció de l'actual Teatre-Museu ===
 
==== La proposta de Ramon Guardiola ====
L'any [[1960]] Dalí era una figura de renom mundial, i [[Ramon Guardiola i Rovira]], el llavors alcalde de Figueres, s'adonà de seguida que la vila natal de l'artista havia de tenir un espai on hi estigués representat i es difongués la seva obra.
 
El [[8 de novembre]] d'aquell mateix any, però, Dalí i Gala havien signat un llegat conjunt on es deia que totes les seves pintures, dibuixos i altres creacions artístiques anirien a parar al [[Museo del Prado]]; i els seus béns i immobles al departament de Belles Arts del [[Ministeri d'Educació d'Espanya|Ministeri d'Educació]] de [[Madrid]].<ref name="Gibson"/> Per aquest motiu, el [[maig]] de l'any següent, el [[1961]], quan els Dalí havien tornat del seu viatge anual a [[París]] i [[Nova York]], Guardiola va anar a veure'ls en persona a [[Portlligat]]. L'objectiu de la visita era convèncer l'artista d'habilitar una sala al [[Museu de l'Empordà]] dedicada a la seva figura i a la seva obra.<ref name="Guardiola Rev Girona">{{citar ref | cognom = Guardiola | nom = Ramon | article = El Museo Dalí, no fue fácil | publicació = Revista de Girona | data = 31 de juliol de 1974 | llengua = castellà}}</ref>
 
==== La resposta del geni ====
L'any [[1954]], Dalí havia presentat una ''Mostra di quadri, disegni ed oreficerie'' a la Sala de les Cariàtides del [[Palau Reial de Milà]], propietat del seu amic el comte [[Theo Rossi di Montelera]], que havia estat bombardejat el [[1943]] durant la [[II Guerra Mundial]]. Dalí havia començat a pensar en les parets cremades del Teatre Municipal de la seva Figueres natal com a possible espai on exposar la seva obra.<ref name=TMDF>{{Ref-llibre | cognom = Pitxot | nom = Antoni | cognom2 = Aguer | nom2 = Montse |capítol = Naixement i evolució del Teatre-Museu Dalí | títol = Teatre Museu Dalí de Figueres | editorial = Fundació Gala-Salvador Dalí / Triangle Postals | data = 2005}}</ref> Per aquesta raó, quan el fotògraf i amic comú Melitó Casals, ''Meli'', el va anar a visitar per fer-li la mateixa proposta que Guardiola, el mestre li va contestar que no volia una sala al [[Museu de l'Empordà]], sinó tot un [[museu]] per a ell. I no tan sols això, sinó que ja havia decidit l'emplaçament: les ruïnes del [[Teatre Principal de Figueres|Teatre Principal]].
 
La tria de l'enrunat Teatre Principal va ser molt inspirada des de tots els punts de vista. Tal com va comentar Dalí a Guardiola, aquell espai era el més adequat per tres raons: ''la primera, perquè sóc un pintor eminentment teatral; la segona, perquè el Teatre es troba al davant de l'església on vaig ésser batejat; i la tercera, perquè precisament fou en la sala del vestíbul del Teatre on vaig exposar la meva primera mostra de pintura.''.<ref name="Guardiola Dalí y su museo">{{Ref-llibre | cognom = Guardiola | nom = Ramon | títol = Dali y su museo: La obra que no quiso Bellas Artes | data = 1984 | editorial = Empordanesa S. A. Figueres | lloc = Figueres | llengua = castellà}}</ref> Efectivament, és ben sabut que Dalí era un showman excèntric, també és cert que va ser batejat a l'[[Sant Pere de Figueres|església de Sant Pere de Figueres]], davant del Teatre Principal, i que hi havia exposat el [[1918]] amb els pintors Bonaterra i Montoriol, i sol el [[1919]].<ref name="Gibson"/>
 
==== 1961: L'homenatge de Figueres a Dalí ====
 
El [[12 d'agost]] de [[1961]] [[Figueres]] va retre un homenatge a Dalí. Hi va haver nombrosos actes, com una [[Tauromàquia|corrida de toros]] i altres celebracions en honor a l'artista (espetec de [[focs d'artifici]], desfilada de [[Gegant (folklore)|gegants]] i [[Folklore|colles folklòriques]], etc.).<ref name="Adéu Mestre Rev Girona">{{citar ref |article = Adéu, Mestre | publicació = Setmanari de l'Alt Empordà (separata especial)| data = 25 de gener de 1989 | llengua = català}}</ref> Dalí va fer una cerimoniosa entrada a la plaça amb el seu [[Cadillac (automòbil)|Cadillac]] descapotable, i va donar-hi la volta sota els aplaudiments del públic. Al vespre, després del descobriment d'una placa a la façana de la casa on Dalí va néixer, al carrer Monturiol, i d'una multitudinària recepció a l'ajuntament (on va rebre la Fulla de Figuera de Plata de la ciutat), va arribar el moment culminant del dia: enmig de les ruïnes carbonitzades del [[Teatre Principal de Figueres|Teatre Principal]], Dalí va anunciar la creació del seu [[Museu]]. Era un emplaçament [[predestinat]], va aclarir als assistents, perquè hi havia fet la seva primera exposició. Però no se n'havia de canviar res, perquè cada centímetre d'aquelles parets tan brutes era una autèntica pintura abstracta. Seria l'únic museu [[surrealista]] del món. I no contindria cap original. Dalí hi instal·laria grans [[fotografies]] de totes les seves obres, tapades amb plàstic per protegir-les contra els elements externs. Els visitants no en quedarien decebuts: les fotografies de pintures serien millors que les pintures mateixes. Els interessats en l'obra de Dalí haurien de venir a [[Figueres]], perquè seria l'únic l'únic lloc del món on es podria contemplar tot el volum de la seva producció.
Malgrat els somriures i aplaudiments, Guardiola i els regidors de l'ajuntament es devien demanar en quina una s'havien ficat. Un museu sense teulada, sense cap obra original i, com a peces exposades, centenars de fotografies de les pintures i els dibuixos de Dalí... No tenia precisament l'aire d'haver de ser cap gran [[Turisme cultural|atracció turística]] ni cap centre d'estudis dalinians. Va ser també aquesta l'opinió que hi va haver a Madrid, i, per molt que Dalí hagués donat a entendre als mitjans de comunicació que el departament de Belles Arts del [[Ministeri de Cultura]] de [[Madrid]] participaria en el projecte, no hi va haver cap representació oficial per part d'aquest cos. Dalí va comprendre ben aviat que l'edifici s'hauria de reconstruir completament i no es podria deixar exposat a la pluja i la tramuntana com d'entrada havia pensat, i que, si es volia obtenir ajuda oficial per al Museu, hauria de contenir un volum substancial d'obra original.<ref name="Gibson"/>
 
==== Entrebancs polítics, la Cúpula de Piñero i els inicis de la construcció ====
[[Fitxer:085 Figueres, cúpula del Teatre Museu Dalí.JPG|thumb|Maniquís i cúpula configuren l'espai extern del museu]]
Després d'aquella jornada històrica per a la ciutat de Figueres hi va haver un parèntesi durant el qual van córrer rumors que el Museu no es podria construir per falta de finançament. El departament de Belles Arts del [[Ministeri de Cultura]] de [[Madrid]] no es pronunciava i els mesos passaven sense que s'iniciessin les obres del tan desitjat Teatre-Museu. Gràcies, però, a la tossuderia d'uns pocs entusiastes, amb [[Ramon Guardiola i Rovira|Guardiola]] al capdavant, i emparant-se en una antiga [[Legislació|llei]] [[franquista]] (concretament la de l'obligació de l'estat a reparar les zones afectades per la [[Guerra Civil Espanyola|guerra civil]] per part del ''Servicio Nacional de Regiones Devastadas y Reparaciones'', tot i que aquest organisme ja feia temps que estava dissolt i a més l'edifici del teatre no l'havia fet malbé una acció bèl·lica, sinó el descuit d'uns [[mercenaris]] [[franquistes]] que hi van calar foc per accident), finalment el [[Ministeri d'Habitatge d'Espanya|Ministeri de l'Habitatge]] de [[Madrid]] es va fer subsidiari de les omissions i de l'abandonament històric. Però encara haurien de passar uns quants anys abans no es comencessin les obres.<ref name="Adéu Mestre Rev Girona"/>
Durant els mesos d'[[agost]] i [[setembre]] de [[1973]] es va presentar al museu, amb un ample ressò mediàtic, l'exposició ''[[Dalí·Joies|Dalí, su arte en joyas]]'' en benefici de la ''Sociedad Española de Amigos de la Infancia'', mostra que es pot considerar un preludi de la inauguració oficial del Teatre-Museu.<ref name=TMDF/>
 
=== La inauguració de l'edifici inacabat ===
 
En aquella època ([[abril]] de [[1974]]) Dalí tenia molt present el seu Teatre-Museu de Figueres, i des [[Canes]] va telefonar a [[Ramon Guardiola]] per donar-li instruccions. El [[2 de maig]], quan va arribar a [[Figueres]] i va donar una de les seves possessions més preuades, [[La panera del pa]], Guardiola (que ja no era alcalde però continuava estretament relacionat amb el projecte) va saber que la batalla estava guanyada. Feia tretze anys que havia assumit la responsabilitat de convertir el somni de Dalí en realitat. Li havia calgut submergir-se en munts i més munts de paperassa, i hi havia hagut contratemps constants; però els seus esforços sobrehumans estaven a punt de tenir la seva recompensa. Ara només calia donar els últims tocs als estatus de la [[Fundació Gala-Salvador Dalí|Fundació]] i enllestir la composició de la junta.
30.434

modificacions