Guerres Carlines: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
mCap resum de modificació
Línia 1:
{{Infotaula d'esdeveniment}}
[[File:Llibre de les Constitucions de Catalunya compilat desprès de la Cort de Felip II a la vila de Montsó de 1585.jpg|thumb|[[Constitucions de Catalunya]] de 1585]]
Les '''Guerres Carlines''' (dites també popularment en [[català]] '''carlinades''') foren tres guerres que tingueren lloc a [[Espanya]] al [[segle XIX]]. Forencom l'origena expressió militar del moviment [[polític]] [[Carlisme|carlí]]. L'expressió Guerres Carlines és emprada per referir-se a les tresi guerresque civilsal espanyolesllarg del segle XIX entresostingueren els carlistes (absolutistes), partidaris de Carles Maria Isidre de Borbó i els seus descendents, i els liberals, partidaris d'[[Isabel II d'Espanya]].<ref name="Sapiens">{{ref-publicació| cognom= Vallverdú| nom = Josep| article = Les Guerres carlines | publicació = [[Sàpiens]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 110 |data = novembre 2011 | pàgines = p. 26-48 |issn = 1695-2014}}</ref><ref name="gencat1307">{{citar ref |títol =Les guerrers carlistes |editor =[[Generalitat de Catalunya]] |obra =Web |data =2012 |url =http://www20.gencat.cat//portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec88f94a9710b0c0e1a0/?vgnextoid=970d5c43da896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=970d5c43da896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=271f3c084ded7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD |consulta = Juliol 2013 }}</ref>
 
Durant el [[Trienni Liberal]] ([[1820]]-23), els sectors absolutistes van organitzar les partides reialistes, que van disposar d'un ampli suport a les comarques interiors de [[Catalunya]] i que resultaren un precedent dels alçaments armats a la mort de [[Ferran VII d'Espanya|Ferran VII]]. La insurrecció es va reprendre amb la [[Guerra dels Malcontents]] ([[1827]]).
 
* La '''[[Primera Guerra Carlina]]''' ([[1833]]-[[1840]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Rodríguez Vives |nom=Conxa |títol=Ramon Cabrera, a l'exili |url=https://books.google.es/books?id=gmAqZ8IYn0EC&pg=PA43&dq=primera+guerra+carlina+1840&hl=ca&sa=X&ei=5TQoVbOqKcyQ7AaXm4H4BQ&ved=0CDsQ6AEwBTgK#v=onepage&q=primera%20guerra%20carlina%201840&f=false |llengua= |editorial=L'Abadia de Montserrat |data=1989 |pàgines=43 |isbn=8478260293}}</ref> ) es va iniciar a la mort de [[Ferran VII d'Espanya|Ferran VII]]. Aquest conflicte va enfrontar els carlins, partidaris dels drets dinàstics de [[Carles Maria Isidre de Borbó|Carles Maria Isidre]], germà del monarca difunt, i els isabelins o cristins, defensors dels drets de la seva filla [[Isabel II d'Espanya|Isabel II]], com a resultat de la proclamació de la [[Pragmàtica Sanció]] ([[1830]]), que havia abolit la [[llei sàlica]] dels [[Dinastia Borbó|Borbons]], segons la qual la successió havia de ser sempre masculina.
* La '''[[Segona Guerra Carlina]]''' ([[1846]]-[[1849]]), va tenir lloc bàsicament a Catalunya, on es va anomenar també ''Guerra dels Matiners''.<ref>[[Jordi Mata_i_Viadiu|MATA, Jordi]]<span class="">. «</span>La guerra dels Matiners». ''Sàpiens'' [Barcelona], núm. 110 (novembre 2011), p. 34-37. ISSN 1695-2014</ref>
* El [[Desembarcament carlí de Sant Carles de la Ràpita]] o ''Ortegada'', fou l'intent fallit de cop d'estat protagonitzat per Jaime Ortega el 1860.
* Durant la '''[[Tercera Guerra Carlina]]''' ([[1872]]-[[1876]]), les forces carlines van arribar a ocupar algunes ciutats de la Catalunya interior. [[Isabel II d'Espanya]] era a l'exili i el rei [[Amadeu I]], monarca des del [[1871]], no era gaire popular. [[Carles de Borbó i Àustria-Este]], nét de [[Carles Maria Isidre de Borbó]], va prometre a [[catalans]], [[valencians]] i [[aragonesos]] el retorn dels [[furs]] i les [[Constitucions catalanes|constitucions]] que havia abolit [[Felip V d'Espanya|Felip V]].
* El [[1900]] es produí el fracassat [[Alçament de Badalona]] i altres viles catalanes i del [[País Valencià]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Canal i Morell |nom=Jordi |títol=El carlisme català dins l'Espanya de la Restauració |url= |llengua= |editorial=Eumo |data=1998 |pàgines=301 |isbn=8476022433|enllaçautor=Jordi Canal i Morell}}</ref>