Batalla de Verdun: diferència entre les revisions

Petain i Neville havien convingut emprendre, a principis d'octubre, l'ofensiva amb l'objecte de recobrar els forts i restituir a la plaça tota la seva integritat; de la realització de l'ofensiva s'encarregà Mangin, cap del sector de la dreta. Se li enviaren dos [[morter]]s del 40, i arribà a tenir 300 peces de campanya i 300 pesades. L'atac francès devia ser realitzat per tres divisions, sostingudes per altres tres. Del dia 20 al 23 l'[[artilleria]] inundà de projectils Duaumont, que foua abandonat el dia 24 a l'albada. El [[2 de novembre]] els francesos eren els amos del fort de Vaux. El [[15 de desembre]] es tornà a atacar vers el nord de Duaumont, valent-se de quatre divisions sostingudes per altres quatre 740 canons, aconseguint ocupar, diu Petain, sense dificultats i quasi sense pèrdues, tota la zona d'avantguarda dels forts des de [[Vacheranville]] a [[Louvemont]] i [[Bezonvaux]]. Aquest atac posà fi a la '''batalla de Verdun'''.

== Anàlisi de la Batalla ==

 

Encara tornà a exercir aquesta fortalesa un paper important en la guerra. Petain, com a cap de grup d'exèrcits, dirigí l'ofensiva del [[20 d'agost]] de [[1917]], que sota el comanament de [[Guillaumont]] restablí quasi del tot les posicions ocupades abans del [[21 de setembre]] de 1918, que reduí el punt de Saint-Mihiel; i, per últim, serví la plaça de Verdun de punt de suport als exèrcits franco-americans que aconseguiren la victòria decisiva des de finals de [[setembre]] a l'[[11 de novembre]] de 1918.