Ball d'espases: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 1:
El ball d’espases és una forma de dansa en la qual diversos balladors, amb espasa en mà, ballen al so d'una música predeterminada i formant diverses figures tals com passadissos,
Cal considerar també el ball d’espases com a quelcom diferent. Aquesta dansa no utilitza l'arma com a element necessari d’una representació pantomímica de combat, com seria el cas de molts balls de cavallets o de moros i cristians. L’espasa en aquesta dansa és un cordó umbilical entre dansaires, un element simbòlic, més que no pas una eina necessària per a una representació al·legòrica de lluita; és el que els experts anglòfons anomenen linked sword dance.▼
== Tipologies ==
La tipologia de balls d’espases és diversa al llarg del continent europeu. Ho prova el fet que la dansa pot integrar des de personatges com el diable fins a parlaments, similars al que nosaltres entenem com a balls parlats. Un exemple d’aquests el trobem a Alemanya, al Ball d'Espases d'Überlingen (Schwerttanz Überlingen).
▲Cal considerar també el ball d’espases com a quelcom diferent. En molt poques ocasions hi ha simulacions de batalla o combat amb l'espasa. Tindria més a veure, formalment, amb els balls de pastorets o de cercolets que no pas amb els de bastons. Aquesta dansa no utilitza l'arma com a element necessari d’una representació pantomímica de combat, com seria el cas de molts balls de cavallets o de moros i cristians. L’espasa en aquesta dansa és un cordó umbilical entre dansaires, un element simbòlic, més que no pas una eina necessària per a una representació al·legòrica de lluita; és el que els experts anglòfons anomenen linked sword dance<ref name=":0">{{Ref-publicació|cognom=D. Corrsin,|nom=Stephen|article=|publicació=Sword Dancing in Europe: A History London: Hisarlik Press|url=http://www.worldcat.org/title/sword-dancing-in-europe-a-history/oclc/889868881?referer=di&ht=edition|data=1997|pàgines=}}</ref>.
== Difusió ==
Els balls de desafiament "hilt & point" són -o van ser- realitzats al llarg de tot Europa. La seva importància era especialment notable en les zones frontereres del Sacre Imperi Romà entre els s.XV-XVI, tot i que aquestes danses tradicionals van arrelar en els territoris de l'actual Alemanya, Àustria, el nord d'Itàlia i Flandes. Les danses de creuar espases també compten amb representants a la Península Ibèrica com els paloteados realitzats a la Ribera Navarra, Aragó, País Valencià (Todolella), Catalunya (Cervera) o al País Basc (ezpatadantza).
Es té constància de les danses realitzades per les confraries de ferrers i fabricants de coberts de Nuremberg des 1350. Al segle XVI es van documentar tradicions similars a tot el territori alemany, i es conserven descripcions concretes de balls realitzats a Zürich (en 1578) i Nuremberg (1600)<ref name=":0" />.
La tradició de les danses d'espases va traspassar fins a l'altre costat dels Alps occidentals, donant lloc als Spadonari ( "sabristes") que ballaven en l'àrea compresa entre Giaglione, Venaus i S.Giorio, a la Vall de Susa. Aquests balls encara s'interpreten entre finals de gener i principis de febrer, conservant la seva significació ritual de renaixement i culte al bosc.
A Romania perviu un ball anomenat el Calusari, un ball d'espases similar a la Dansa Morris anglesa que s'integra en un complex ritual d'adoració equina relacionada amb el culte a la fertilitat.
== Presència a Europa ==
Alemanya▼
=== Andalusia ===
* Puebla de Guzmán (Huelva)[https://es.wikipedia.org/wiki/Danza_de_espadas_de_Puebla_de_Guzm%C3%A1n]
* Alosno (Huelva)[https://es.wikipedia.org/wiki/Danza_de_San_Antonio_de_Padua]
▲=== Alemanya ===
* Überlingen (Schwerttanz Überlingen)
=== Anglaterra ===
* Yorkshire
=== Croàcia ===
* Korkula
=== Euskal Herria ===
* Eibar. Kezka Dantza Taldea.
* Iruñea-Pamplona. Duguna - Iruñeko dantzariak
=== Itàlia ===
* Fenestrelle
* Giaglione
* Venaus
* San Giorio
=== Països Catalans ===
* Todolella (País Valencià). El Torn, part de les Danses Guerreres de Todolella.
* Cervera (Principat de Catalunya).
== Referències==
Linha 13 ⟶ 48:
== Bibliografia ==
* Corrsin, Stephen D (1997). ''Sword Dancing in Europe: A History'', London: Hisarlik Press
* Pelinski, Ramón (2011). ''Danza de Todolella. Memoria, historia y usos políticos de la danza de espadas''. València: IVM, 2011, 515 pp | |||