Gastronomia de la Vall d'Aran: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils
→‎Plats: Correccions de llengua i occitanització
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils
Línia 39:
 
==Plats==
Els plats de la cuina aranesa solen ser calòrics i consistents, com a conseqüència del clima de la vall, amb abundància de sopes i estofats, per als quals s'utilitzen sobretot productes locals. Destaquen les carns de boví i d'oví, la truita de riu i els bolets. L'anyell és excel·lent i abundantment consumit, com passa amb les ausl'aviram, que es cuinencuina estofadesestofat o es conservenconserva en oli amb vinagre i herbes.<ref name=gen/> L'ànec, com els civets i els patés, han penetrat per la bandaresta francesad'Occitània.<ref name=naut>[http://www.nautaran.org/catala/CONEIX/F7F230D6A2E54775A0B118BD95B237A3.asp Ajuntament de Naut Aran]</ref>
*[[Farcellets de col|Caulet]]s<ref name="aran"/> o col farcida,<ref name=bossost/> mandonguilles de carn picolada envoltada amb fulles de col, que se serveixen soles o com acompanyament de plats de caça.<ref name=gen/> Aquests farcellets de col es couen en una cassola amb [[sofregit]] i es mengen també en altres llocs d'Occitània.
*[[Civet]]<ref name="aran"/> de caça, en especial de senglar o d'isard (cabra pirinenca). És un plat que es menja l'endemà o, reescalfant-lo, més tard i que requereix adobard'assaonar la carn durant tres o quatre dies en un adob amb vi per a, posteriorment, coure-la durant diverses hores amb altres verdures (pastanaga, ceba), espècies (all, nou moscada, herba bona, llorer), vi negre, brandi i vinagre.<ref name=gen/>
*[[Hereginat]],<ref>''La cuina del país dels càtars'', pàg. 118</ref> és un plat d'origen medieval a base de menuts d'anyell
*''[[Olla aranesa|Òlha aranesa]]'', una ollada d'[[Escudella i carn d'olla|escudella]] amb carn d'olla<ref name="aran">'Val d'Aran', guia publicada per la Generalitat de Catalunya, 2002</ref> que és el plat més emblemàtic i tradicional de la cuina aranesa.<ref name=gen/> Es fa amb mongetes blanques, patates, fideus, verdures (porro, col, api, ceba), gallina, [[Escudella i carn d'olla|pilota]], botifarra negra i ossos.
*[[Sanganhèta]] a base de sang de porc<ref name="aran"/> o d'anyell, amb cansalada, all i julivert picats. La sang es deixa refredar perquè qualli i llavors es barreja amb els altres ingredients i es fregeix. A la resta de la [[cuina gascona]], la [[sanqueta]] és molt semblant però es pot fer amb sang d'aviram.
*[[Sopa d'all|Torrin]],<ref>''El gust d'un poble'', pàg. 15, Jaume Fàbrega, Cossetània Edicions, 2002. ISBN 8495684918</ref> sopa d'all, que també pot ser de ceba, que es menja a tota la península Ibèrica i una gran part d'Occitània (amb diferents noms: ''alhada'', ''aillade'', ''tourintorrin'', ''oliat'', etc.) i que es pot considerar una variant de l'''aiga bulhida'' provençal. Una versió particular és la que es feia tradicionalment als nuvis, se suposa que per a agafar forces, que contenia molt de pebre negre i es diu ''torrin dels nòvis''.<ref>''La cuina del país dels càtars'', pàg. 167</ref>
*[[Truhada aranesa]],<ref>''La cuina del país dels càtars'', pàg. 203</ref> o truhada,<ref name="aran"/> patates farcides de carn.<ref name="aran"/>
*[[Truita de riu]],<ref name="aran"/> que es prepara fumada, fregida o al forn<ref name=gast/> amb [[fines herbes]]