Kolbeinn Tumason: diferència entre les revisions

'''Kolbeinn Tumason''' (1173–1208[[1173]]–[[1208]]) va ser un cabdill [[Edat mitjana|medieval]] i ''[[goði]]'' del [[Ætt|clan familiar]] dels Ásbirningar, que va jugar un paper principal en el període previ de la [[guerra civil]] de la [[Estat Lliure d'Islàndia|Mancomunitat Islandesa]], coneguda com a ''Sturlungaöld.'' Tumason era un dels més notables i poderosos cabdills islandesos al segle XII i va usar la seva influència per posicionar als seus homes en càrrecs rellevants a l'Església Catòlica, entre ells el bisbe Guðmundur Arason. No obstant això, Guðmundur, sense saber-ho Kolbeinn va resultar ser un defensor de la independència clerical i va resistir els intents d'interferència dels seculars ''goði.'' Els dos van manifestar aviat els seus desacords. En 1208 Tumason i els seus seguidors van atacar al bisbe Guðmundur i els seus partidaris ena [[Hjaltadalur]], Víðines. La batalla es coneix com la batalla de Víðines on Kolbeinn Tumason va morir en el conflicte, el seu cap va ser aixafat per una roca.<ref>Sturlunga saga (1946), Jón Jóhannesson, Magnús Finnbogason, and Kristján Eldjárn, (2 volumes. )</ref><ref>Islenzkar æviskrár frá landnámstímum til ársloka 1940 (1948-1976), Páll Eggert Ólason, Jón Guðnason, and Ólafur Þ. </ref>

Al marge del seu paper polític, Kolbein Tumason va ser també un [[Skald|escaldoskald]] i devot creient amb certa educació. Se li coneix sobretot per compondre l'himne ''Heyr himna smiður'' (castellà: "Escolta, Creador Celestial") en el seu llit de mort. Actualment és un clàssic himne islandès. La música es va compondre 700 anys més tard, obra de Þorkell Sigurbjörnsson:<ref>Árni Daníel Júlíusson, Jón Ólafur Ísberg, Helgi Skúli Kjartansson ''Íslenskur sögu atlas: 1. bindi: Frá öndverðu til 18. aldar'' Almenna bókafélagið, Reykjavík 1989

{{Referències|2}}

* Byock, Jesse L.: Medieval Iceland: Society, Sagues, and Power, University of CalifòrniaCalifornia Press, USA 1990.

* Sigurður Nordal et al., ''Sýnisbók íslenzkra bókmennta til la mevaðrar átjándu aldar'', Reykjavík 1953.