Obre el menú principal

Canvis

12 bytes afegits ,  fa 2 anys
m
Robot treu enllaç al propi article
La història interna del basc se sol classificar en els següents períodes:<ref> [http://www.erabili.com/zer_berri/muinetik/dokumentuak/2004/el_euskera_arcaico_extension_y_parentescos.pdf Luis Núñez Astrain. El basc arcaic: Extensió i parentius]</ref>
 
* '''Pre-protobasc''': reconstrucció deductiva realitzada entre altres Joseba Lakarra, Joaquín Gorrochategui i Iván Igartua del [['''basc]]''' parlat en temps anteriors l'arribada dels [[celtes]].
 
* '''Protobasc''': reconstrucció realitzada per [[Koldo Mitxelena]] (i en menor mesura de [[Larry Trask]]) del [['''basc]]''' parlat des del segle V a.C. fins a l'any zero aproximadament.
 
* '''[[aquità|Basc arcaic]]''' (també anomenat ''històric'' o ''aquità''): atestat entre els segles I i III dC en inscripcions llatines o monedes en tots dos costats dels [[Pirineus]].
 
* '''Període fosc''' (i el ''basc comú''): des del segle IV dC fins al segle X, amb la consolidació del [[Regne de Navarra]]. Entre els segles V-VI es trobaria l'anomenat ''basc comú'', del que haurien nascut els [[dialecte]]s del [['''basc]]''' en èpoques posteriors.
 
* '''Basc medieval''': desenvolupat entre els segles XI-XV, se centra principalment en fonts documentals monàstiques.
=== Retrocés del basc ===
[[Fitxer:Euskararen atzerakada1.png|thumb|right|250px|Possible evolució territorial del domini lingüístic del basc en els últims 2.000 anys.]]
Des dels últims 3.000 anys (almenys) es creu que el [['''basc]]''' ha anat retrocedint malgrat haver tingut en èpoques medievals moments d'expansió també. Entre els molts factors a tenir en compte el desprestigi que ha sofert és un dels més importants, car ha sortit perdent enfront de les llengües romàniques hereves de la tradició llatina en la majoria dels casos.
 
Altres factors:
== Literatura basca ==
{{AP|Literatura basca}}
'''Literatura basca''' és la literatura feta en [['''basc]]''' al territori de les set províncies del [[País Basc]]: [[Biscaia]], [[Guipúscoa]], [[Àlaba]], [[Navarra]], i les tres d'[[Iparralde]].
 
La literatura popular oral és molt rica; la literatura escrita, al contrari, ha estat d'aparició tardana, escassa i sense cap influència més enllà del mar geogràfic de [[Bascònia]]. A més ha estat gravada per la fragmentació en diversos dialectes, entre els quals els de major tradició literària són el [[labortà]], el [[guipuscoà]], el [[biscaí]] i el [[suletí]].
Avui dia, pràcticament tots els bascos parlen les respectives llengües estatals (espanyol i francès). A tot el País Basc aproximadament un terç dels bascos parlen basc, una llengua no indoeuropea. Aquesta llengua única i aïllada ha cridat l'atenció de molts lingüistes, que han tractat de descobrir la seva història i el seu origen.
 
A la zona del Baix Adur, que inclou les poblacions [[Lapurdi|labortanes]] de [[Baiona]] o [[Anglet]] el [[gascó]] (dialecte de l'[[occità]]) és la llengua tradicional (el [['''basc]]''' parlat actualment es va introduir a partir del segle XIX a causa de la migració de la població bascoparlant de l'interior). A causa d'això, aquesta zona és considerada pels occitanistes com a part de [[Gascunya]] i actualment és una zona trilingüe.
 
La població bascoparlant està en ascens, fonamentalment a causa de la cooficialització del basc en els tres territoris de la comunitat autònoma del País Basc, el seu suport i foment per les institucions i la seva implantació en el sistema educatiu. A [[Navarra]] el basc té la consideració de [[llengua pròpia]] juntament amb el castellà encara que no és cooficial a tot el territori, mentre que al [[País Basc Nord]] ni tan sols és oficial, encara que es permet el seu ensenyament.
1.203.867

modificacions