Efecte fotoelèctric: diferència entre les revisions

A la temperatura ambient, els electrons més energètics es troben a prop del [[nivell de Fermi]] (excepte en els semiconductors intrínsecs en els quals no hi ha electrons a prop del nivell de Fermi.) L’energia que ha de donar un electró per portar-lo des de eldel nivell de Fermi fins l’exterior del material s’anomena [[funció de treball]], i la freqüència mínima necessària, de radiació indecent, per treure un electró del metall, rep el nom de freqüència Umbral. El valor d’aquesta energia és molt variable i depèn del material, estats cristal·lins i, sobre tot, de les últimes capes atòmiques que recobreixen la superfície del material. Els [[Metall alcalí|metalls alcalins]] [[Sodi|(sodi]], [[calci]], [[cesi]], etc), presenten les més baixes funcions de treball. Encara és necessari que les superfícies estiguin netes a nivell atòmic. Una de les majors dificultats en els experiments de Millikan era que havia de fabricar les superfícies de metall buit.