Diferència entre revisions de la pàgina «Michel Onfray»

299 octets eliminats ,  fa 3 anys
cap resum d'edició
(Robot normalitza el nom dels paràmetres de la infotaula)
| ocupacio = [[Filòsof]]
}}
'''Michel Onfray''' ([[1 de gener]] del [[1959]] a [[Chambois]],<ref>Nat a [[Chambois]] ([[Orne (département)|Orne]]), segons ''Le Robert des noms propres'', {{p.}}1669 i un article de l'autor mateix http://upa.michelonfray.fr/actualites/je-quitte-argentan-lintegrale-de-larticle-paru-dans-le-journal-de-lorne-du-jeudi-14-novembre-2013/</ref> [[França]]) és doctor en filosofia i filòsof, va exercir de professor d'aquesta matèria en un centre d'ensenyament secundari de [[Caen]] del [[1983]] fins al [[2002]], que crea la [[Universitat Popular de Caen]]. En dels seminaris que imparteix a la Universitat Popular de Caen però també des en els seus assaigs, Michel Onfray defensa una ètica hedonista (''La sculpture de soiso''i, 1993), una eròticadefensa solarde l'amor llibertari ('Teoría'Théorie deldu cuerpocorps enamoradoamoureux : porpour une érotique solaire'', 2000), una eróticapolítica llibertària (''Politique du'' ''rebelle,'' 1997), una epistemologia tecnòfila (''Féeries anatomiques'', 2004), una estètica cínica (''Archéologie du présent'', 2003) i una historiografia (''Contre-histoire de la philosophie'') i pedagogia (''Antimanuel de philosophie : leçons socratiques et alternatives'', 2001) alternatives, tot partint de l’ontologia d’un ateisme postmodern (''Traité d’athéologie'', 2005).<ref>{{ref-web|url=http://kosmopolis.cccb.org/wp-content/uploads/k06_ca.pdf
solar', 2000), una política llibertària ('Politique du rebelle', 1997), una epistemologia tecnòfila ('Féeries anatomiques', 2004), una estètica cínica ('Archéologie du présent', 2003) i una historiografia ('Contre-histoire de la philosophie') i pedagogia ('Antimanual
de filosofía', 2001) alternatives, tot partint de l’ontologia d’un ateisme postmodern ('Tractat d'ateologia', 2005).<ref>{{ref-web|url=http://kosmopolis.cccb.org/wp-content/uploads/k06_ca.pdf
|consulta=5 novembre 2015|títol=Michel Onfray|obra=web|editor=[[Kosmopolis]] 2006 ([[CCCB]] via [[Viquipèdia:Autoritzacions/CCCB|OTRS]])|format={{PDF}}}}</ref>
 
El filòsof francès reclama una visió positiva de l'existència i convoca les pulsions més entusiastes: els plaers són la base del nostre pas pel món. Onfray els considera positivament, sempre que no tinguin com a efecte un malestar de dimensions superiors al plaer convocat.<ref>{{ref-publicació|cognom=Lambies |nom=Josep |coautors= Jordi Nopca |article=Així són les superestrelles del pensament del segle XXI |consulta= 17 febrer 2011 |publicació=[[Diari Ara]] |data=9/01/2011 |pàgines= 50}}</ref>
 
El seu ''Tractat d'ateologia'' (2005) és el succés més destacat de la seva carrera com a escriptor i va constituir una forta polèmica en alguns mitjans. Amb més de dos-cents mil exemplars venuts a França, ha generat un polèmic debat en els cercles intel·lectuals francesos. Per a l’autor, es tractava de denunciar l’alienació que representa la religió i tots els seus dogmes (també els de caràcter polític i religióreligiós, font del dolor). Onfray, en canvi, defensa que l’home es constitueixi en el centre de la seva pròpia existència. Va tenir també un succés considerable el seu llibre ''La força d’existir''. En la línia de la cèlebre demanda de Spinoza: «De què és capaç el cos?», Onfray s’endinsa en l’hedonisme des de la perspectiva de l’avuil'avui: com pensar com a artista? Com situar l’ètica en l’àmbit estètic? Quin lloc per a Dionís en la cultura dominada per Apol·lo? Són possibles noves comunitats?
Ha publicat, entre altres, ''La razón del Gourmet: filosofía del gusto'' (1995); ''Cinismos: retrato de los filósofos llamados perros'' (1990), formulació d'una ètica moderna atea; ''Teoría del cuerpo enamorado: por una erótica solar'' (2000), una defensa de l'amor llibertari, i ''Antimanual de filosofía'' (2001), que repassa els seus anys com a professor de filosofia.
 
És un dels pensadors més prolífic, mediàtic i conegut de l'actualitat. La sèrie ''Contrahistòria de la filosofia'' (Edicions de 1984, en 5 volums) i els monogràfics dedicats, entre altres, a Sigmund Freud, Friedrich Nietzsche, Immanuel Kant i Pierre Bourdieu. A la col·lecció «Assaig» d'[[Edicions de 1984]] trobem gairebé totes les obres de Michel Onfray en català.
El seu ''Tractat d'ateologia'' (2005) és el succés més destacat de la seva carrera com a escriptor i va constituir una forta polèmica en alguns mitjans. Amb més de dos-cents mil exemplars venuts a França, ha generat un polèmic debat en els cercles intel·lectuals francesos.Per a l’autor, es tractava de denunciar l’alienació que representa la religió i tots els seus dogmes (també els de caràcter polític i religió, font del dolor). Onfray, en canvi, defensa que l’home es constitueixi en el centre de la seva pròpia existència. Va tenir també un succés considerable el seu llibre ''La força d’existir''. En la línia de la cèlebre demanda de Spinoza: «De què és capaç el cos?», Onfray s’endinsa en l’hedonisme des de la perspectiva de l’avui: com pensar com a artista? Com situar l’ètica en l’àmbit estètic? Quin lloc per a Dionís en la cultura dominada per Apol·lo? Són possibles noves comunitats?
 
És un dels pensadors més prolífic, mediàtic i conegut de l'actualitat. La sèrie ''Contrahistòria de la filosofia'' (Edicions de 1984, en 5 volums) i els monogràfics dedicats, entre altres, a Sigmund Freud, Friedrich Nietzsche, Immanuel Kant i Pierre Bourdieu. A la col·lecció «Assaig» d'Edicions de 1984 trobem gairebé totes les obres de Michel Onfray en català.
 
== Referències ==
3.525

modificacions