Obre el menú principal

Canvis

9 octets eliminats, fa 2 anys
m
Robot treu enllaç al propi article
Pel que fa a l'[[escultura manierista]], la característica més destacable és l'accentuació del [[moviment]] i del dinamisme en figures i grups. El recurs més utilitzat és la forma ''serpentinata'', una figura contorsionada de forma artificiosa amb una sinuositat exagerada.
 
L'autor més notable del període és [[Benvenuto Cellini]] (1500-1571), orfebre i escultor. En la seva obra ''Perseu'', [[al·legoria]] del triomf dels [[Mèdici]], va demostrar el seu virtuosisme tècnic en fondre el complicat grup d'una sola peça mitjançant la [[tècnica de la cera perduda]]. Un altre exemple és el seu saler d'or i [[banús]] dissenyat el [[1540]], en què [[Neptú (mitologia)|Neptú]] i [[Amfitrite]] es mostren en posicions estirades i incòmodes. Com a orfebre, és famós el ''Saler de Francesc I'', al·legoria mitològica en or, argent i esmalt concebuda com una font en petita escala. Durant el període [[manierisme|'''manierista]]''', es van crear més obres abstractes, pensant més en el color i en la composició que en el [[realisme]] de la peça. Un exemple en són algunes obres de [[Giambologna]], en què les figures no es mostren en posicions naturals o fins i tot humanament possibles, però sí que transmeten sentiment.
 
[[Fitxer:San Vicente Mártir arrojado al muladar (detalle).jpg|thumb|left|''Sant Vicent Màrtir llençat a l'abocador'', escultura en alabastre de [[Diego de Tredia]] (documentat el [[1533]])]]
1.138.222

modificacions