Cesaraugusta: diferència entre les revisions

Posseïa, però, un singular accés independent des de la porta central de la façana fins a l'[[Orquestra teatre|''orchestra'']] de traçat perpendicular a les taules o ''scena'' i que recorria com un eix el teatre per a ús de les autoritats, que accedien així directament als escons reservats a ells en el semicercle orquestral. Aquest exclusiu accés es pot observar també en els teatres de [[Torí]] o [[Minturno]], si bé és únic entre els de la Hispània romana, i pot ser degut a la varietat d'espectacles, no només dramàtics, sinó potser també de [[Gladiador|gladiadors]], que se celebrarien en ell .

Es tracta d'un dels més grans teatres d'Hispània, amb els seus 7.000 m2m² de superfície (106 m de diàmetre) i capacitat per albergar aproximadament 6.000 espectadors.

A finals de la [[Dècada del 1980|dècada de 1980]], en el transcurs de les obres de la remodelació de la Plaça del Pilar, va aparèixer la fonamentació i part del pòdium d'un temple capitolí, ubicat on avui hoon està l'aparcament subterrani d'aquesta plaça, bastant allunyat del únic fòrum conegut, la qual cosa unit al fet que té una orientació amb l'eix Eest-Ooest (entrada per l'est), faria pensar en l'existència de dos fòrums connectats.

A part d'aquesta troballa, l'aspecte dels temples pot documentar-se a través de les monedes emeses en Saragossa. En un [[dupondi]] de l'any 28 està representat un temple de tipus [[hexàstil]] al qual s'accedia a través de tres grades, amb columnes de tipus [[Àtic (arquitectura)|àtic]] i un senzill [[frontó]] senzill decorat geomètricament amb triangles inscrits que estava dedicat a la ''pietas augusti''. Més tard, en un [[As romà|as]] de l'any 33 apareix un altre temple [[tetràstil]] de columnes [[Corinti|corínties amb estries]].

En l'etapa final de la [[Dinastia JuliJúlio-ClaudiaClàudia]], que abasta els governs de [[Calígula]], [[Claudi]] i [[Neró]], es van realitzar també nombroses obres públiques, que van acabar donant la fisonomia definitiva a la ciutat en la seva etapa antiga clàssica. Fonamentalment es va construir en solars encara buits, edificant espais enjardinats i altres infraestructures d'importància, com les termes públiques aparegudes al carrer ''San Juan iy San Pedro'', que actualment han estat convertides en [[Museu de les termes públiques de Caesaraugusta|espai museístic]].

D'aquestes [[Termes romanes|termes públiques]] es conserva en bon estat una [[piscina]] per nedar. (o ''natatio.''), envoltada de columnes seguint exemples de representació romansromanes. Es tractaria d'unes instal·lacions de banys disposades en un eix consecutiu, seguint la seqüència ''natatio'', ''frigidaria'', ''tepidaria'' i ''caldaria''. Es van decorar interiorment amb lloses de marbre el terra i els murs, als quals es va afegir ornamentació floral de tradició julicjúlio-làudiaclàudia. Hi va haver més termes públiques, i nombroses privades en els habitatges particulars. Entre les primeres destaquen les trobades a la plaça de las''Las catedralesCatedrales'', d'època de Neró o Vespasià

Pel que fa a la cultura material, s'observa en la segona meitat del segle I d. C. una major presència de produccions [[Ceràmica|ceràmiques]] hispàniques, que van ser trobades en les diverses vivendes excavades aen Saragossa. Així mateix, es documenta l'aparició de ceràmica del nord d'[[Àfrica]] i, en lael vidriadavidre, segueix la colònia segueix nodrint-se dels centres productors del nord de la [[Península Itàlica|península itàlica]].