Diferència entre revisions de la pàgina «Murcià»

161 bytes afegits ,  fa 4 anys
Molts de trets d'evolució fonètica que presenta el murcià cal posar-los en paral·lel amb els de les varietats andaluses. En el seu estudi, fet en diverses ocasions per analitzar l'adequació a l'estàndard oral castellà de les parles de Múrcia, molts cops s'han pres les variables següents (entre d'altres):
 
:1. La caiguda de /s/, /r/ o /l/ implosives finals: ['kæsæ] (''casas''), [min'chæ] (''minchar''), [kæ'næ] (''canal'').<ref>Ginés García Martínez, ''El habla de Cartagena'', 1946, p. 54</ref>.
:2. La caiguda de consonants sonores intervocàliques; general en el cas de /d/ (''minchao''; ''pare'' per ''padre'', o la seua vocalització ''paere''), i més ocasional pel que fa a /b/ (''caeza'') i /g/ (''juar'').
:3. L'assimilació regressiva de consonants en grups interns com /ds/ (''adscribir''), /bs/ (''substracción''), /ks/ (''exponente''), /rs/ (''intersticio''), /ns/ (''constar''), /rn/ (''carne''), /rl/ (''Carlos''), /kt/ (''contacto''), /dk/ (''adquirir'') o /gd/ (''Magdalena''), la qual provoca la geminació del segon dels sons consonàntics (procés que es culmina amb la reducció d'aquesta geminada com en el cas de ''madalena'').{{sfn|Zamora Vicente|1967|p=341}}
:4. L'aspiració de la /s/ implosiva; davant de sordes (explosives) assimila el punt d'articulació al del segon element (''obippo'', ''cáccara'') i pot arribar a desaparèixer (''Getrudis'', ''bácula''); la naturalesa fricativa de /s/ i el seu anterior ensordiment són característiques que es fan extensives a les consonants sonores que les seguiran (''las jallinas'', ''las fotas'' o en alguns casos ''las votas'', ''los zeos'', ''efaratar'', ''ejarrar'', ''ejraciao'').
:5. Neutralització de les líquides /l/ i /r/ en posició implosiva (''farta'' per ''falta'' o ''calpintero'' per ''carpintero'').{{sfn|Alvar|1977|loc= cap. 18 (« Murciano »)|p=3}}
 
L'aspiració de la /s/ implosiva té una capacitat revolucionària superior a la de qualsevol altre fenomen diacrònic de la llengua. Les seues conseqüències afecten radicalment el sistema fonològic, que passa de tindre cinc vocals a tindre'n vuit o deu en andalús i en murcià. Tot plegat és necessari per distingir parelles de paraules com ara ''pato'' i ''pacto'', ''mimo'' i ''mismo'' o ''peca'' i ''pesca'', en què la vocal que precedeix a l'aspiració sol pronunciar-se oberta, i quan l'aspiració desapareix completament la seua funció significativa és desenvolupada per l'obertura de la vocal, que a més a més s'allarga molt més.
397.571

modificacions