Cesaraugusta: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 156:
[[Fitxer:Provincias de la Hispania Romana (Diocleciano).svg|thumb|esquerra|<center>Hispània després de les reformes administratives de [[Dioclecià]]</center>]]
Entre les reformes iniciades per Dioclecià, l'[[Hispània Citerior]] es va dividir en tres: [[Gallaecia]], Tarraconense i Cartaginense, amb [[Praeses perfectissimus|''praeses perfectissimus'']], tots part de la ''[[Diocesis Hispaniarum]]'' amb capital a Mèrida. Caesaraugusta va continuar pertanyent a la província de Tarragona, governat per un [[praeses]] amb seu a Tarragona, desapareixent l'antic convent cesaraugustà.<ref>Escribano (1998), p. 12 i següents.</ref>
Habitualment, el segle IV és analitzat des del punt de vista de la decadència de l'Imperi: la pressió fiscal sobre els curials, la fugida de l'aristocràcia fundiària a les seves finques rurals i la crisi econòmica va provocar la decadència o la ruïna de les ciutats tardorromanes .<ref name="Escribano17">Escribano (1998), p. 17 i següents.</ref> En el cas de Caesaraugusta, l'arqueologia ha tret a la llum la decadència del [[Termes de Saragossa|conjunt termal de San Joan y San Pedro]] a mitjans del segle IV. Les termes van patir un espoli de materials nobles i un abandó tan radical que es van trobar les restes d'un adolescent al terra del ''[[Frigidari|frigidarium]]''. Altres signes de les dificultats de mitjans del segle IV són l'abandonament d'una domus al carrer ''Torrenueva 6'', que mostrava marques de foc al mosaic, indicant un mal ús de l'habitatge, la destrucció de les termes domèstiques del carrer ''Ossaú'' i l'abandonament definitiu del teatre, que no hauria sigut aliena a l'extensió del cristianisme, que no veia amb bons ulls aquest espectacle pagà.<ref name="Fatás61">Fatás (2008), p. 61 i següents.</ref>
| |||