Cesaraugusta: diferència entre les revisions

Però va ser [[Aureli Climent Prudenci]] qui va deixar el testimoni més extens en el seu [[Carmen (vers)|carmen]] «''[[Peristephanon]]''», de principis del segle V. En ell parla dels [[Màrtirs de Saragossa|Innumerables Màrtirs]], en realitat 18 (Optato, Luperco, Succés, Marcial, Urbà, Quintilià, Julià, Publi, Frontó, Félix , Cecilià, Evenci, Primitiu, Apòdem i 4 Saturnins), a més de [[Engràcia de Saragossa|Engràcia]], [[Valeri de Saragossa|Valeri]] i [[Vicent de Saragossa|Vicent]]. Els primers, els [[màrtirs de Saragossa]], i Engràcia sembla que van morir en la persecució de Valerià (200-260) de 257 i 258, tot i que la dada no és segura. Valero, bisbe de Saragossa, i Vicent, el seu diaca, van ser deportats cap als anys 303 a 305 a València per Maximià (250-310), on van ser torturats, on va morir Vicent. Valero, que encara va assistir al concili d'Iliberis cap al 306,<ref name="LPAN2001pag33" /> pertanyia a la domus infulata dels Valeris, una dinastia de bisbes ceasaraugustans anomenats Valero / Valeri, el que demostra que Saragossa ja era seu episcopal des de mitjans del segle III.<ref>Escribano (1998), pá. 68</ref> Hi ha indicis que santa Engracia i els màrtirs haurien estat enterrats en un petit edifici dedicat al seu culte, una Martyrium, al qual podria pertànyer un mosaic del segle IV amb simbologia cristiana conservat al Museu de Saragossa.<ref name="LPAN2001pag35" />[[Fitxer:Zaragoza - Santa Engracia - Sarcófago Receptio Animae.JPG|thumb|esquerra|<center>[[Sarcòfag]] anomenat de la ''receptio animae'' o de l'''[[Assumpció]]'' (''c''. 330-350), procedent d'una [[necròpolis]] cristiana a prop de l'església basílica de Santa Engràcia, on es troba en l'actualitat.<br /><br />La iconografia mostra diverses escenes, entre les que es pot destacar la [[curació d'una dona amb hemorràgies]], la curació del cec, i les [[conversió de l'aigua en vi|noces de Canà]]</center>]]