Arnau de Vilanova: diferència entre les revisions

Han circulat moltes llegendes al voltant de la seva figura, com el descobriment del [[monòxid de carboni]] i l'obtenció d'[[alcohol etílic]] pur. Una de les seves innovacions és la introducció de l'alcohol com a agent medicinal, segons Dupuy.<ref> {{ref llibre|cognom=Dupuy|nom= André|títol=Histoire chronologique de la civilisation occitane. Tomo I|lloc= Millau|any= 1980|llengua=francès}}</ref> A l'[[Àfrica]] escriu un tractat dels vins artificials i farmacèutics, entre els quals l'aiguardent i l'alcohol o esperit de vi, que va conèixer pels àrabs de la península i va ser el primer d'introduir a Occident.<ref> ''De vinis. Escrit en terres de Africa y i dedicat a Robert, rei de Napols. Tracta del vins artificials o farmacéutics, entre ells l'aiguardent i l'alcohol o esperit de ví, que Arnau conegé pels arabs i introduït, el primer, a Occident''. Arnau de Vilanova. Obres catalanes. Barcelona, 1947. tomo II p. 38</ref>

 

 

I, per descomptat, també es poden considerar apòcrifs el conjunt dels llibres d'[[alquímia]] que li han estat atribuïts. Hi ha motius suficients per despullar la figura de Vilanova del mantell d'alquimista amb què el van revestir autors o copistes del segle XV, que tant s'acostuma a destacar en la visió habitual que es dóna de la seva persona. No sembla que fos alquimista, ni mag, ni rebel innovador. Més aviat va ser un metge galenista que, sobre la base d'un profund coneixement de la ciència transmesa pels antics, va elaborar una doctrina tan pròpia com tradicional, que va procurar gelosament preservar de tota cavil·lació filosofizant -vegeu la seva obra ''De intentione medicorum''- i dirigir a la pràctica clínica concreta. Les seves obres sobre medicina constitueixen una ben forjada anella en la cadena de transmissió perfeccionadora del saber mèdic clàssic.