Santa Maria de Valldeflors: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot normalitza el nom dels paràmetres de la infotaula |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
{{Infotaula edifici
| nom = Santa Maria de Valldeflors
| imatge = Santa Maria de Tremp.JPG
| peu = L'església i una torre de les antigues muralles
Línia 26:
| img_planta =
}}
'''Santa Maria de Valldeflors''' és una [[església (arquitectura)|església]] d'origen [[romànic]] al municipi de [[Tremp]], al [[Pallars Jussà]]. És també patró de la parròquia, i de la ciutat, sant Bonifaci, màrtir, una relíquia del qual es venera a la col·legiata de Tremp. És seu de l'arxiprestat del Pallars Jussà, del [[Bisbat d'Urgell]], a més d'exercir de cap d'una agrupació de parròquies que inclou les de [[la Santa Creu de l'Alzina]], [[Sant Pere d'Aransís]], [[Sant Esteve de Castellnou de Montsec]], [[Santa Maria de Cellers|Sant Joan Baptista de Cellers]], la [[Mare de Déu de l'Esperança de Claret]], [[Santa Maria d'Eroles|l'Assumpció d'Eroles]], [[Sant Pere de Fígols de Tremp]], [[Santa Fe de Fontsagrada]], [[Sant Pere de Gavet]], la [[Santa Maria de Guàrdia de Tremp|Mare de Déu del Remei de Guàrdia de Noguera]], [[Santa Maria de Llimiana|l'Assumpció de Llimiana]], [[Sant Roc de Mata-solana]], [[Sant Martí del Meüll]], [[Sant Miquel de Moror]], [[Santa Maria de Mur]], [[Sant Urbà dels Obacs]], [[Sant Joan Baptista de Palau de Noguera]], [[Sant Martí de Puigcercós]], [[Santa Anna de Puigverd]], [[Sant Esteve de la Sarga (església)|Sant Esteve de la Sarga]], [[Sant Miquel de la Vall (església)|Sant Miquel de la Vall]], [[Sant Salvador de Toló (església)|Sant Salvador de Toló]], [[
▲És seu de l'arxiprestat del Pallars Jussà, del [[Bisbat d'Urgell]], a més d'exercir de cap d'una agrupació de parròquies que inclou les de [[la Santa Creu de l'Alzina]], [[Sant Pere d'Aransís]], [[Sant Esteve de Castellnou de Montsec]], [[Santa Maria de Cellers|Sant Joan Baptista de Cellers]], la [[Mare de Déu de l'Esperança de Claret]], [[Santa Maria d'Eroles|l'Assumpció d'Eroles]], [[Sant Pere de Fígols de Tremp]], [[Santa Fe de Fontsagrada]], [[Sant Pere de Gavet]], la [[Santa Maria de Guàrdia de Tremp|Mare de Déu del Remei de Guàrdia de Noguera]], [[Santa Maria de Llimiana|l'Assumpció de Llimiana]], [[Sant Roc de Mata-solana]], [[Sant Martí del Meüll]], [[Sant Miquel de Moror]], [[Santa Maria de Mur]], [[Sant Urbà dels Obacs]], [[Sant Joan Baptista de Palau de Noguera]], [[Sant Martí de Puigcercós]], [[Santa Anna de Puigverd]], [[Sant Esteve de la Sarga (església)|Sant Esteve de la Sarga]], [[Sant Miquel de la Vall (església)|Sant Miquel de la Vall]], [[Sant Salvador de Toló (església)|Sant Salvador de Toló]], [[Sant Serni (església)|Sant Serni]], [[Sant Esteve de Tendrui]], [[Sant Vicenç de Toló]] i la [[Mare de Déu del Roser de Casa Miret|Mare de Déu del Roser de Vilamolat]].
El 2012, i des del 2005, aquesta agrupació de parròquies està servida per un rector, un sacerdot diocesà adscrit i dos sacerdots de la Sagrada Família també adscrits.
En aquest any 2015 el rector de la parròquia és Mn Mateo. {{CN}}
== Història ==
Linha 41 ⟶ 39:
Ja a partir del [[1090]] consta una comunitat de canonges regint aquesta església, per la qual cosa obtingué el títol de canònica. La jerarquia subsistí més enllà de la desaparició de la comunitat (al [[segle XVIII]] s'hi arriben a documentar 24 membres), de manera que Santa Maria de Tremp ha estat sempre cap d'una demarcació territorial eclesiàstica, de primer en la figura de Deganat de Tremp, més tard Ardiaconat de Pallars (del [[1299]] en endavant), encara més tard com a Arxiprestat de Tremp, i actualment com a Arxiprestat de Pallars Jussà. Se sap que la parròquia estigué regida per un canonge almenys fins al [[1852]].
[[Fitxer:Capitell 1 de Santa Maria de Valldeflors de Tremp.png|
Obra bàsicament del {{segle|XVII|s}}, construït entre [[1638]] i [[1647]], i amb un campanar edificat el [[1909]], queden restes del romànic a la façana de migdia, on l'arc exterior de la porta ornat amb una bola a cada carreu no ha estat desgastat pel temps. Del claustre de l'antiga canònica augustiniana se'n conserven sis [[capitell]]s al [[Museu Diocesà d'Urgell]] des del [[1957]] i almenys un més a Tremp mateix.
Linha 49 ⟶ 47:
== Arquitectura ==
Es tracta d'una església de [[Nau (arquitectura)|nau]] única, amb capelles laterals, fals creuer i [[absis]] semicircular, amb [[contrafort]]s a l'exterior que li donen un aire gotitzant. En l'alçat de l'interior, el més remarcable és el contrast dels elements clàssics dels suports i les cobertes de creueria, no estranyes tanmateix a l'arquitectura catalana del segle XVII. Malgrat la supressió del cor central de canonges i de l'orgue barroc el 1922 i la destrucció dels retaules durant la guerra de 1936-39, l'interior conserva part del mobiliari i la imatge de Santa Maria de Valldeflors, obra del segle XV, molt modificada. <ref name="patmapa">{{ref-web| url= http://patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?articleId=HTTP://GAUDI_ELEMENTARQUITECTONIC_476 | títol=Església parroquial de Santa Maria de Valldeflors | obra=Pat.mapa: arquitectura | consulta=17 desembre 2012 | editor=Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya}}</ref>
El [[frontis]], coronat per un gran entaulament que ressegueix els dos vessants de la teulada, és un ampli pany nu amb excepció de les obertures de l'[[òcul]] i la portalada, distribuïts en l'eix central. El portal, que du la data de 1642, és un [[arc de mig punt]], flanquejat per parelles de columnes estriades d'ordre [[corinti]] sobre ampla socolada que, avançades sobre el pla del mur, sostenen un entaulament amb [[Frontó (arquitectura)|frontó]] circular trencat que s'obria a una [[fornícula]], avui desapareguda<ref name="patmapa"/>
L'obra de l'església no fou pròpiament enllestida fins que el 1908-9 s'acabà el campanar, projectat per Cot i Cot, en ubicar sobre el cos inferior quadrangular un de vuitavat, neomedievalista, desproporcionat a causa de l'alçada més reduïda que la del projecte original, i una glorieta de ferro que el corona.<ref name="patmapa"/>
== Referències
<references />
== Bibliografia ==
Linha 75 ⟶ 70:
[[Categoria:Antic municipi de Tremp]]
[[Categoria:Esglésies romàniques de Tremp|Maria de Valldeflors]]
[[Categoria:Col·legiates|Maria de Valldeflors
[[Categoria:Monuments històrics de Tremp]]
[[Categoria:Basíliques de Catalunya|Maria de Valldeflors
| |||