Guerres de les Tres Nacions: diferència entre les revisions

Després de la derrota de tots els adversaris del New Parlament Model Army Anglès, els grans de l'exèrcit i els seus partidaris civils van dominar la política dels tres països els següents nou anys (1649-1660). El parlament havia decretat que Anglaterra era una Commonwealth, i encara que Irlanda i Escòcia van ser governats per governadors militars, representants de les circumscripcions a Irlanda i Escòcia es va seure en els parlaments anglesos del Protectorat. Amb la mort del Lord Protector [[Oliver Cromwell]] a 1658, la Commonwealth va caure en un període d'inestabilitat que va acabar en 1660, quan l'exèrcit anglès que ocupava Escòcia va marxar cap al sud al comandament del general [[George Monck]] preme el control de [[Londres]], i va convidar [[Carles II d'Anglaterra i d'Escòcia|Carles II]] a tornar als tres regnes com a rei.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Hutton |nom=Ronald |títol=Monck, George, first duke of Albemarle (1608–1670) |url= |llengua=anglès |editorial=Oxford University Press |data=2008 |pàgines= |isbn=}}</ref>