Èfors: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Pàgina nova, amb el contingut: «'''Èfor''' foren uns magistrats de l'antiga Grècia, propis de les ciutats dòriques, com Tera, Cirene, Esparta i altres. Heròdot diu que...». |
m Licurg (legislador), Agesilau I |
||
Línia 1:
'''Èfor''' foren uns magistrats de l'[[antiga Grècia]], propis de les ciutats dòriques, com [[Tera]], [[Cirene]], [[Esparta]] i altres.
[[Heròdot]] diu que a Esparta fou instituït per [[Licurg (legislador)|Licurg]] però probablement ja existien i sota Licurg van rebre nous poders. Una tradició atribueix la institució a Teopomp (vers 770-720 aC) que l'hauria creat per limitar l'autoritat dels reis. Un altra tradició diu que inicialment eren funcionaris judicials nomenats pels reis durant la seva absència a les guerres messèniques i que progressivament van assolir més poder. Els primers èfors foren elegits entre la classe alta.
En temps històrics els èfors eren cinc i sembla que el nombre mai va canviar i estaria relacionada amb les cinc divisions: Esparta, Limnes, Mesoa, Pitana i Cinosura. Eren d'elecció popular i sortien també del poble sense límit d'edat o propietat. Iniciaven l'ofici als solstici de tardor i el principal dels èfors donava nom a l'any. Entre les seves funcions estava l'autoritat judicial per casos civils; a Cirene tenien a més a més funcions de censors.
Línia 9:
Disposaven d'altres poders que els feien els virtuals caps de l'estat; feien tractats, rebien ambaixadors, decidien sobre el govern de les ciutats dependents, subscrivien acords de pau i en temps de guerra enviaven tropes, tot com a representants de l'estat i agents de l'assemblea del poble, i de fet com poder executiu. Després d'una declaració de guerra eren els èfors els que assignaven un exèrcit a un rei o un general al que donaven instruccions i als que podien cridar (el primer deure al retornar era visitar als èfors).
Progressivament els èfors van ocupar l'autoritat reial ja que els reis estaven sota el seu control; [[Agesilau I]] fou multat pels èfors, i a altres reis se'ls va limitar la seva decisió sobre afers domèstic com matrimonis. En la guerra els reis anaven escortats per dos èfors membres del consell de guerra mentre els tres que romanien a Esparta eren els encarregats del botí que s'ingressava al tresor, custodiat pels cinc èfors. Sobre la base religiosa (una especia d'auspicis amb observació dels núvols i el cel) podien destituir temporalment a un rei si els presagis eren desfavorables, fins que un altre oracle establia la seva reposició.
Degut a la seva autoritat els reis els van haver de complaure, i progressivament el govern aristocràtic va esdevenir democràtic - oligàrquic i va acabar amb la dissolució de l'estat. L'èfor Epitadi fou el primer que va establir el dret d'herència de les propietats en contra de la llei de Licurg. Progressivament els èfors sostenien principis oligàrquics i privilegis d'una part del poble i es van oposar a l'extensió de privilegis a la població en general.
| |||