Herman Hollerith: diferència entre les revisions

En aquella època, els censos es realitzaven de forma manual, amb el retard que això suposava (fins a 10 o 12 anys). Herman Hollerith va començar codificant la informació del cens en una cinta de paper dividida en espais, cada un d’ells significava algun ítem: sexe, franja d’edat, raça, etc. Segons cada persona es foradava un dels espais concrets. Els papers, un cop fets els forats, eren llegits per un dispositiu i el procés es va accelerar una mica. Hollerith va patentar la seva màquina el [[1884]]. Un any després va incloure l'operació de sumar amb la finalitat d'utilitzar-la en la comptabilitat dels Ferrocarrils Centrals de [[Nova York]]. També el va aplicar el seu mecanisme a les estadístiques de sanitat d'algunes ciutats d'[[Amèrica del Nord]], mentre continuava perfeccionant el disseny i funcionament del seu invent.<ref name=":1">{{Ref-web|url=http://hermanhollerith.blogspot.com.es/2009/10/biografia-de-herman-hollerith-vinculada.html|títol=Herman Hollerith: Biografía de Herman Hollerith vinculada a la informática|consulta=2016-12-14|nom=|cognom=|llengua=castellà|editor=Herman Hollerith|data=2009-10-06}}</ref>

L'any [[1887]] s'utilitzà el seu sistema per calcular dades estadístiques sobre la mortalitat a [[Baltimore]]. Hollerith ja havia canviat el seu disseny inicial, i havia substituït les cintes de paper per targetes perforades. En conseqüència, es varen dissenyar eines especials que realitzaven un orifici de 6mm, amb la qual cosa es podia introduir molta més informació que amb el sistema inicial, el qual es basava a marcar els camps amb tinta, posteriorment substituïda per orificis de gran mida.<ref name=":1" />[[Fitxer:Hollerith Punched Card.jpg|thumb|301x301px|[[Targeta perforada]] inventada per Hollerith.]]Amb el temps va començar a treballar en el disseny d'una màquina tabuladora o censadora, basada en les anteriorment anomenades [[targetes perforades]]. D’aquesta manera es podia emmagatzemar més informació i era més fàcil de guardar. Hollerith va observar que la major part de les preguntes contingudes en els censos es podien contestar amb un ''SÍ'' o un ''NO''. Llavors va idear una targeta perforada, una cartolina en la qual, segons estigués perforada o no en determinades posicions, es contestava aquest tipus de preguntes. El sistema de targetes el va patentar alel [[1889]]. El Govern nord-americà va triar la màquina [[tabuladora]] de Hollerith per a elaborar el cens de [[1890]]. Es van trigar només 3 anys a perforar uns 56 milions de targetes. <ref>[https://www.upf.edu/pdi/dcom/xavierberenguer/recursos/fig_calc/_9_/estampes/1_1.htm]</ref>