Compromís de Casp: diferència entre les revisions

Com que la situació s'anava allargant i Ferran de Trastàmara no feia més que enfrontar-se a les lleis, [[jaume II d'Urgell|Jaume II]] va [[revolta del comte d'Urgell|aprofitar per revoltar-se]] el maig de [[1413]],<ref name="Hernandez13">[[#histmili|Hernàndez Cardona, 2003]]: p. 13</ref> malgrat que li havia jurat fidelitat. [[Anton de Luna]], però sobretot la seva pròpia mare [[Margarida de Montferrat]] el van convèncer; a més a més tenia emparaulada una aliança amb Anglaterra. Va llogar de nou uns mercenaris gascons i el mes de maig de 1413 va atacar [[Lleida]] i [[Osca]]. Però revoltar-se a l'interior del país mentre a Barcelona hi havia reunits els notables de tot el principat presidits pel monarca va ser un greu error. Els diputats, espantats per les notícies d'una revolta al camp i sense cap ganes de tornar a una situació d'incertesa política que ja havia durat dos anys, van córrer a fer pinya amb el que, malgrat tot, era el nou rei reconegut per tothom. La revolta no tingué èxit perquè poca gent més es va aixecar en armes. Ferran de Trastàmara ho tingué fàcil per acabar amb els rebels: les escomeses de Lleida i Osca van fracassar, l'aliança amb Anglaterra mai es va fer efectiva i el 13 d'octubre d'aquell any van acorralar el comte Jaume al [[castell Formós]] a [[Balaguer]]. El dia 31 d'octubre, l'últim comte d'Urgell es va rendir a les hosts reials.<ref name=urgell/> Fou jutjat pels seus propis enemics, els quals havia anat col·leccionant al llarg d'una vida de bandositats diverses, que el 29 de novembre el condemnaren a presó perpètua i a la confiscació de tots els béns i títols dels Urgell. A partir de llavors Jaume va passar la resta de la seva vida en presons castellanes sota condicions duríssimes, fins que molts anys després, el 1426, fou traslladat a [[Xàtiva]] en una reclusió més digne a instàncies d'[[Alfons IV el Magnànim]], fill de [[Ferran d'Antequera|Ferran de Trastàmara]].

 

 

== Referències ==