Syllabus Errorum: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m →‎Impacte: retocs
Al segle XIX es parlava d'Espanya en singular.
Línia 9:
La mateixa encíclica, escrita en l'[[argot]] típic dels [[teologia|teòlegs]] només era accessible als [[exegesi|exegetes]] no va tenir gaire ressò fora del cercle d'especialistes, el ''Síl·labus'' ans al contrari en paraules clares i concises, molt inusual al Vaticà, va tenir un impacte enorme a tota la societat civil, siguin adversaris o adherents de la causa romana. Així fent, la [[Cúria romana|cúria]] i el papa, que havien volgut aturar definitivament una evolució societal, van polaritzar-la i en molts països dificultar per decennis els compromisos entre conservadors i liberals.<ref>Hervé Hasquin, «Le libéralisme belge, Quanta Cura et le Syllabus» pàgines 67-69 a: Alain Dierkens (redacció), [http://digistore.bib.ulb.ac.be/2009/a030_1998_009_f.pdf ''L'intelligentsia européenne en mutation (1875): Darwin, le syllabus et leurs conséquences.''], Brussel·les, Edicions de la Universitat Llibre de Brussel·les, 1998. (en català: [[Charles Robert Darwin|Darwin]], el síl·labus i les seves consqüències)</ref> Aviat, el ''Síl·labus'' va esdevenir, segons el camp, una bandera o un símbol d'infàmia: no hi quedava cap camí mitjà. Per la seva intransigència va fomentar un [[anticlericalisme]] polític igualment intransigent prop de gent que abans aspiraven una coexistència pacífica.<ref>Claude Langlois, «Lire le Syllabus» pàgines 85-103 a: Alain Dierkens (redacció), [http://digistore.bib.ulb.ac.be/2009/a030_1998_009_f.pdf ''op.cit''], (en català: Llegir el síl·labus)</ref>
Per la devoció d'[[Isabel II d'Espanya|Isabel II]] per Pius IX, el ''Síl·labus'' va tenir un gran impacte a les [[Espanya|Espanyes]] i «esverar tots els ciutadans que maldaven per modernitzar la societat.»<ref>{{ref-publicació|nom =Xavier |cognom =Rocas |nom2= Teresa (red.)|cognom2 = Solé |url = http://www20.gencat.cat/docs/msi-cultura/XAC/01_Continguts_Arxius_Comarcals/AC%20Baix%20Emporda/static%20file/DABA5.pdf |article = Amor i desamor a Isabel II i les trepes bisbalenques d’exaltació a la reina.|publicació =Arxiu comarcal del Baix Empordà|lloc = La Bisbal de l’Empordà |editorial = Consorci de les Gavarres|data = 2009| pàgina =2}}</ref> El 1868, després de [[Revolució de 1868|La Gloriosa]] i la destitució d'Isabel II, la redacció del ''Faro Bisbalense,'' un setmanari que havia patit molt de la censura, va publicar una tirallonga contra el règim caigut: «Aquella España fanática y supersticiosa, ignorante y embrutecida; […] empobrecida por el clero y enervada por la teocracia; […] por leyes, las del embudo; por prensa, el lápiz rojo; […] por credo político, el Syllabus.»<ref>''El Faro Bisbalense'' {{es}}, citat en: Xavier Rocas i Teresa Solé, ''ibídem''</ref> Va ser un fre considerable al desenvolupament de la ciència a la península Ibèrica.<ref>Jordi Bohigas i Maynegre, ''op. cit.'', pàgina 22</ref> [[Nicolás Salmerón y Alonso|Nicolás Salmeron]] va gemegar el 1876: «Davant les declaracions i [[anatema|anatemes]] del ''Syllabus'' i del concili vaticà, qui pot sostenir la conciliació del catolicisme i la ciència?»<ref>Nicolàs Salmerón, «Prólogo», a J. G. DRAPER, ''Historia de los conflictos entre la religión y la ciencia'', Madrid, Imprenta de Aribau y Ca, 1876, pàgina LII. citat per Jordi Bohigas i Maynegre, ''op.cit.'' pàgina 73</ref> Després de la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]], el [[Concordat del 1953]] que [[Francisco Franco]] va concloure amb la Santa Seu va redactar-se completament segons aquestes línies i fonamentar l'estat [[nacionalcatolicisme|nacionalcatòlic]], a l'excepció del fet que Franco va obtenir el dret de nomenar els bisbes a l'estat concordatari, error número 51 del ''Síl·labus''.
 
A [[França]] i a [[Bèlgica]] la publicació va suscitar discussions inflamades. A l'inici del gener de [[1865]] els governs francès i italià van prohibir-ne la lectura pública.<ref>Giovanni Spadolini, ''L'opposizione cattolica da Porta Pia al '98'', Le Monnier, [[Firenze]], 1972, pp. 42-43. «In questo stesso testo sono raccolte numerose vignette satiriche pubblicate all'epoca contro Pio IX ed il Sillabo.»</ref> Félix Dupanloup, bisbe d'[[Orleans]] va proposar una interpetació moderada del text controvertit,<ref>''Histoire du Catholicisme'', Jean-Baptiste Duroselle, Que sais-je ?, Presse Universitaire de France, 1949</ref> però la constitució apostòlica ''De fide catholica''<ref>[http://www.rkdocumenten.nl/rkdocs/index.php?mi=600&doc=115 ''De fide catholica''], 3a Sessió</ref> i el [[Concili Vaticà I]] ([[1870]]) van confirmar quasi tot el síl·labus. Tot i això, l'impacte al món acadèmic i científic a França i Bèlgica, països de tradició catòlica però amb constitució laïcista, va ser menys important que a països amb el catolicisme com a [[Religió d'Estat|religió d'estat]].