Giulio Einaudi: diferència entre les revisions

'''Giulio Einaudi''' (Dogliani, [[2 de gener]] de [[1912]] – [[Roma]], [[6 de març]] de [[1999]]) fou un [[editor]] i intel·lectual italià.

Nascut a Dogliani, província de [[Cuneo]] ([[Piemont]]), fill de [[Luigi Einaudi]] i Ida Pellegrini. El seu pare esdevindria, 36 anys després, [[President d'Itàlia|president de la República italiana]].

Va estudiar al Liceo classico Massimo d'Azeglio de Torí. Entre els seus amics, exalumnes del centre, hi havia personalitats com [[Cesare Pavese]], [[Norberto Bobbio]] i altres. També va estudiar a la facultat de Medicina de la ciutat i fou alumne de [[Leone Ginzburg]], gran anatomista i pare de l'escriptora [[Natalia Ginzburg|Natalia Ginzburg.]], gran anatomista.

Per les seves activitats antifeixistes fou arrestat l'any 1935. Va participar en la [[Resistència italiana]] contra [[Benito Mussolini|Mussolini]].

La persecució del règim va perjudicar l'editorial amb un control absolut des del 1935 al 1943. Després del 1945, amb esforços heroics de distribució i difusió, es convertiria en una de les editorials europees de més prestigi intel·lectual.

Giulio Einaudi es caracteritzava per una extraordinària vitalitat i una enorme curiositat, cosa que es tralladà ala seu catàleg. Va escollir els millors col·laboradors italians; es va adherir a projectes estrangers com el d'Einaudi- [[Gallimard]] i, més tard, amb el de [[Carlos Barral]].

Els seus llibres estaven editats magníficament i eren assequibles econòmicament. Va descobrir grans autors italians com ([[Carlo Levi]], [[Italo Calvino]], [[Pier Paolo Pasolini]], [[Leonardo Sciascia]], [[Elsa Morante]], [[Carlo Emilio Gadda]] i estrangers: [[Thomas Mann]], [[Man Ray]], [[Lévi-Strauss]], etc. Els seus llibres en tapa tova han estat una icona, tot i que al final, al 1984, els mercats imposaren la integració en el grup [[Mondadori]].