Turtuixa: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 4:
==Història==
Turtuixa, com a ciutat islàmica, va existir des d'un moment poc precís entre [[713]] i [[717]] (probablement conquerida pels àrabs el 714 al mateix temps que [[Tarraco]]) Turtuixa (''Turtusha'') fou agregada al valiat de [[Narbona]]. [[Bahlul ibn Marzuq]] de Saragossa i Osca ([[Saraqusta]] i [[Waixqa]]) va ocupar Turtuixa el 800; el general [[Amrús ibn Yússuf]], enviat per l'emir de Còrdova, va reconquerir Saraqusta i Waixqa el 801 aproximadament i Bahlul va fugir al [[Pallars]] on fou assassinat el 802. Després de la pèrdua de Barcelona va passar a ser una de les ciutats de [[Xarq al-Àndalus]], i durant més d'un segle, fou teatre de lluites i revoltes i Turtuixa hauria gaudit de certa autonomia en aquest temps; es coneixen tres governadors de cortesans cordovesos com a governadors a la part final del segle IX. Fins al 907 o 908 hi van intervenir els [[Banu Qasi]] (Muhàmmad ibn Llop ibn Mussa i el seu fill Llop ibn Muhàmmad ibn Llop) que dominaven el valiat de [[Larida]], i després fins al 913 hi van intervenir els [[Banu Shabrit]] ([[Muhammad al-Tawil]] vali de Lleida) i el 928 dels [[Banu Qasi]]. Després el control el va tenir fermament [[Abd al-Rahman III]], que va visitar la població el 924 i va designar governadors dels quals es coneixen set noms en el seu regnat entre 929 i 940; es van fundar unes drassanes el [[945]] per ordre d'[[Abd al-Rahman III]].{{sfn|Terradas Muntañola|2009|p=20}} i es va restaurar la gran mesquita (956/957). Posteriorment va restar sota sòlid control califal. Des del segle VIII la població era en majoria berber.
[[fitxer:515 Castell de la Suda (Tortosa), cementiri andalusí.JPG|thumb|Cementiri andalusí del castell de la Suda]]
 
En esclatar la guerra civil els esclaus o eslaus ([[sakaliba]]) van prendre el poder amb [[Labib al-Amirí]] un antic ''fata'' d'Almansor. Va arribar a dominar l'[[Emirat de Balansiya]] uns quants mesos en una data indeterminada entre 1018 i 1020 (fins a 1019/1021); vers el 1035 el va succeir un altre ''fata'' d'Almansor, [[Muqàtil Sayf-al-Mil·la]] 1035-1053 (consta moneda el 1039/1040); un tercer ''fata'', [[Ya'la al-Amirí]] va governar vers 1053-1057 (moneda datada el 1053/1054), i el quart i darrer ''sakaliba'', [[Nabil al-Fakí]] del 1057 al 1060, quan els notables locals es van sotmetre a [[Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir|Abu-Jàfar Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir]] emir de Saragossa de la dinastia [[Banu Hud]] que va governar del 1060 al 1081, passant llavors a una branca de la família representada pel seu fill [[al-Múndhir Imad-ad-Dawla]] que va rebre Dénia, Lleida i Tortosa, Al-Múndhir Imad-ad-Dawla va establir la seva capital a [[Xàtiva]], i sovint s'anomena a aquest estat com [[emirat de Xàtiva]]. El 1090 va morir i va repartir el seu regne: Lleida i Tortosa pel seu fill [[Sàyyid-ad-Dawla Sulayman ibn al-Múndhir]], i Xàtiva, [[Dénia]] i les [[Balears]] per [[Mubàixxir Nàssir-ad-Dawla]]. Els saragossans van ocupar llavors Lleida mentre els valencians van avançar cap al sud i van ocupar [[Elx]] i el castell de Polop. Sàyyid-ad-Dawla va governar fins al tomb del 1100, quan els almoràvits van ocupar Turtuixa (la data exacta no es coneix però fou a l'entorn del 1100, potser després de la conquesta de [[València]] el 1102 però abans de la conquesta de [[Tarrakuna]] (1114). El 1115 o 1116 va caure en mans dels catalans, però el 1116 els almoràvits la van recuperar i la van conservar fins que el seu poder va entrar en crisis i [[Ramon Berenguer IV]] de Barcelona la va ocupar per segona vegada ([[30 de desembre]] de [[1148]]) amb suport dels Montcada, de la [[República de Gènova]] i de l'[[Orde del Temple]]; els musulmans que van restar van adquirir la condició de [[mudèjars]]; es creu que llavors tenia 12.000 habitants.