Pantalla ampla: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Paucabot ha mogut Pantalla ample a Pantalla ampla: gènere |
m bot: -aixó +això |
||
Línia 9:
=== Context ===
Des de l'invenció del cinema fins als anys 50, els cineastes utilitzaven el format de pel·lícula de 35 mm. Durant aquella època la velocitat de projecció de les pel·lícules era de 16 fotogrames per segon, encara
Com que la pel·lícula o [[cel·luloide]] estàndard seguia sent de 35 mm, es va haver de retallar uns 2'5 mm per inserir-hi aquesta banda sonora. Aixó va fer que a la projecció es veiés una imatge gairebé quadrada amb una escala de resolució de 1.25:1.<ref>{{Ref-web|url=https://www.ciencia-ficcion.com/limites/lm0472.htm|títol=FORMATOS DEL CINE: HISTORIA Y EVOLUCIÓN - Antonio Quintana Carrandi - Limites.Pensado|consulta=2016-12-15|cognom=fjsi42309,426875|editor=www.ciencia-ficcion.com}}</ref> Encara
[[Fitxer:Aspect ratios.png|thumb|Relació d'aspecte]]
Al 1931, es va estardaritzar, el que es va anomenar relació d'aspecte, fent que les pel·lícules fossin de 1.37:1, reduint l'alçada de la imatge i fixant les dimensions a 21 x 15'3 mm. Aquest va rebre el nom de Academy Stardard Flat (ASF). La gran avantatge d'aquest format va arribar amb l'aparició de la televisió analógica de l'época, que era de 1.33:1, el que feia perfectament possible projectar pel·ícules per televisió sens haver de retallar gran part de la imatge.
Línia 32:
La primera pel·lícula projectada feta amb CinemaScope va ser [[La túnica sagrada]]. Tant aquesta com el format van assolir un èxit mundial, ja que tenia les mateixes perforacions que les cintes de 35mm i es projectava a 24 fotogrames per segon, per tant no calia adaptar les sales de cinema. Per aquest èxit, [[Walt Disney Pictures|Walt Disney]] i [[Metro-Goldwyn-Mayer|Metro Goldwyn-Mayer]] van signar per poder utilitzar el format de la Fox.
El principal problema que presentava el format era una distorsió al centre de la pantalla, per
==== VistaVision ====
| |||