Polarització electromagnètica: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: -descomposa +descompon
m bot: -descomposant +descomponent
Línia 46:
<center>''Polarització el·líptica''</center>
</div>
{{clear|both}}A la figura de l'esquerra, la polarització és lineal, i l'oscil·lació del pla perpendicular a la direcció de propagació es produeix al llarg d'una línia recta. Es pot representar cada oscil·lació descomposantdescomponent-la en dos eixos X i Y. La polarització lineal es produeix quan ambdós components estan en '''fase''' (amb un angle de desfasament nul, quan els dos components arriben als seus màxims i mínims simultàniament) o en '''contrafase''' (amb un angle de desfasament de 180°, quan cada un dels components arriba als seus màxims a la vegada que l'altre arriba als seus mínims). La relació entre les amplituds d'ambdós components determina la direcció de l'oscil·lació , que és la direcció de la polarització lineal.
 
A la figura central, els dos components ortogonals tenen exactament la mateixa amplitud i estan desfasades exactament 90°. En aquest cas, un component s'anul·la quan l'altre assoleix la seva amplitud màxima o mínima. Existeixen dues possibles relacions que satisfan aquesta exigència, de forma que el component X pot estar 90° adelantat o retrassat respecte al component Y. El sentit (horari o antihorari) en el que gira el camp elèctric depèn de quina d'aquestes dues relacions s'esdevingui. En aquest cas especial, la trajectòria traçada en el pla per la punta del vector del camp elèctric, té la forma d'una circumferència, per la qual cosa en aquest cas es parla de polarització circular.