Urretxu: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: - mica semblat a + mica semblant a |
m trec desamb. #QQ16 |
||
Línia 40:
La primera ressenya històrica documental de Vila-real d'Urretxua no és altra que la corresponent a la concessió pel rei [[Joan I de Castella]] de la Carta de poblament fundacional de la Vila, atorgada el 3 d'octubre de [[1383]]. D'aquí li va venir el nom de ''Vila Real''. Abans de la fundació, existia en les denominades ''"terres d'Urretxua"'', un assentament humà disseminat situat molt probablement entorn de l'ermita de [[Santa Bàrbara]]. Aquests pobladors, sotmesos cada vegada més a l'assetjament dels senyors feudals, sol·liciten al Rei la possibilitat de fundar una vila. Aquesta comportaria privilegis fiscals i defensius, a més de majors possibilitats d'augment del comerç. A la Carta de poblament, el Rei els dóna, a més, la facultat de repartir-se els solars, d'edificar dins del nucli que ells mateixos dissenyessin, i el traçat dels quals encara conserva avui a Vila-real d'Urretxua, ja que el desenvolupament de la població a través dels segles no ha alterat les característiques bàsiques que li confereixen a la Vila el seu caràcter medieval.
El Rei Joan I els concedeix el terme municipal amb descripció dels seus límits, així com el nom, que com vila de fundació reial serà el de Vila Real. A aquesta vila amb privilegis reials es van adherir [[Zumarraga]] ([[1383]]) i [[Ezquioga]] ([[1385]]). Aquestes agregacions a Vila-real de Urrechua conten immediatament amb l'oposició de la Vila de [[Segura (Guipúscoa)|Segura]], que al·legant drets sobre les col·lacions de Zumarraga i Ezkioga, pledeja amb Urretxua. El conflicte acaba amb una sentència que determina que, no només haurien de pertànyer a Segura Zumarraga i Ezkioga, sinó també la nova Vila d'Urretxua. L'apel·lació dels urretxuarres no va quedar resolta fins a sis anys després, el 1411, on definitivament es trenca la dependència amb la Vila de Segura.
A poc a poc, Vila-real de Urrechua es comença a configurar com una Vila de fundació formant una estructura econòmica molt homogènia, basada en el comerç (estava ben situada a les infraestructures comercials de l'època) i en l'agricultura-ramaderia. També és destacable l'activitat forestal i la llavors incipient indústria del ferro localitzada a les ferrerías de Mendiaraz, Irigon i Guerra. Aquesta nova indústria farà canviar el nom del riu, ja que el que fins llavors tenia era l'aigua de [[Legazpia]], que passarà a denominar-se [[Urola]] (Ur=aigualeix, Ona=ferrería). No obstant això, i paradoxalment, serà aquesta mateixa situació estratègica la que va obstaculitzar el desenvolupament econòmic de la vila: al ser pas obligat de reis, batallons, etc., té l'obligació de complimentar-los a compte de l'erari públic, amb la despesa que això comportà. Si a això afegim les nombroses desgràcies naturals que assolen Vila-real d'Urretxua, els segles XVI i XVII, i que són una constant de l'època (incendis, pestes i altres malalties), ens trobem amb un cúmul de factors que repercutiran negativament a la població, les aspiracions econòmiques de la qual, culturals i socials, comencen a satisfer-se fora de la Vila. L'emigració es converteix en una llera lògica de sortida, sent la destinació principal [[Amèrica]]. També es detecten desplaçaments de pobladors a la [[Cort noble|Cort]]; alguns d'ells van ser famosos en el camp de l'administració reial del segle XVII i van fundar els seus propis palaus a la vila: és el cas dels [[Ipeñarrieta]], [[Areizaga]], [[Nekolalde]]. Conseqüència de tot això, famílies urretxuarres van adquirir més i més prestigi, i d'aquella població homogènia sense tot just diferenciació social, es va passar a una població en què aquestes famílies regiran gairebé amb exclusivitat les destinacions del municipi.
| |||