[[Fitxer:Arbre-du-tenere-1961.jpg|thumb|250px|L'arbre tal com es podia contemplar el 1961]]
L''''arbre de Teneré''' (en [[francésfranc+es]]: '''''arbre du Ténéré''''') era una solitària [[acàcia]], potser ''Acacia raddiana''<ref name="Riedacker">{{ref-llibre|títol=Physiologie des arbres et arbustes en zones arides et semi-arides: séminaire, Paris-Nancy, 20 mars-6 avril 1990|autor=A. Riedacker|nom=A.|cognom=Riedacker|editorial=John Libbey Eurotext|any=1993|pàgina=406|isbn=2-7420-0019-4|consulta=2009-08-11|url=http://books.google.com/books?id=mL62aLtlF2YC&pg=PA406|llengua=francès|citació=L'Hote (1961) note dans son article sur l'arbre du Ténéré (''Acacia raddiana'') que l'on aurait retrouvé ses racines à 30 métres de profondeur.}}</ref> o ''Acacia tortilus'',<ref name="Le Roy">{{ref-llibre|títol=Méhariste au Niger: souvenirs sahariens|autor=Robert Le Roy|nom=Robert|cognom=Le Roy|editorial=Karthala Editions|any=1998|pàgina=108|consulta=2009-08-11|isbn=2-86537-778-4|url=http://books.google.com/books?id=beEsVfvm87wC&pg=PA108|llengua=francès|citació=It avait fallu à cet ''acacia tortilis'' une belle vigueur et une fameuse chance pour subsister là, seul, jusqu'à élever son feuillage hors de portée des gazelles.}}</ref> que va ser considerada en el seu moment com l'arbre més solitari i aïllat de la Terra,<ref name="Wagonsonner">{{ref-web|títol=Eastern Mali to Niger to Timbuktu - 2-19 September 06|autor=Eric Wagensonner|nom=Eric|cognom=Wagensonner|obra=Border-Crossings|data=2007-01-15|consulta=2009-08-11|url=http://www.border-crossings.net/site/journal/present/niger/1.html}}</ref> l'únic dins d'una àrea de 400 km a la rodona. Va ser punt de referència per a les caravanes a través de la regió de [[Teneré]], al [[Sàhara]], al nord-est de [[Níger]], i és ben sabut que va ser l'únic arbre a mostrar-se en un mapa a una escala de 1:4.000.000. Va ser enderrocat el 1973 pel xoc d'un camió i substituït per una escultura de metall.
Últim supervivent d'un grup d'arbres que van créixer quan el desert era menys sec del que és avui, l'arbre havia estat aïllat durant dècades. Durant l'hivern de 1938 a 1939, es va cavar un pou prop de l'arbre i es va trobar que les seves arrels arribaven a un mantell freàtic situat entre 33 i 36 metres de profunditat.
