Reforma emancipadora del 1861 a Rússia: diferència entre les revisions

L'[[Imperi Rus]] era una terra de [[pagès|pagesos]], que conformaven almenys el 80% de la població total. Hi havia dues categories principals de camperols: aquells que vivien en terres de l'Estat i aquells que vivien en terres de propietaris privats. Només els últims eren serfs que, a més de les seves obligacions envers l'Estat, també estaven obligats amb l'amo de les terres, el qual tenia gran poder sobre les seves vides. A mitjan segle XIX, menys de la meitat dels camperols russos eren serfs.

 

 

Intensament insulars, l'assemblea dels ''mir'' anomenada ''sjod'' (''selski sjod'') designava a un '''Сельский староста''', transliterat ''selski stàrosta'' i a un 'funcionari' (''pisar'' o escrivà) per bregar amb qualsevol assumpte extern. Les terres i els recursos eren compartits a l'interior del ''mir''. Els camps eren dividits entre les famílies en un complex de franges de parcel·les distribuïdes d'acord a la qualitat del sòl. Les franges eren periòdicament redistribuïdes a l'interior del ''derevni'' per produir millors condicions econòmiques, encara que a costa de l'eficiència real. Tot i que aquesta terra no era posseïda pel ''mir'', la terra era la propietat legal dels aproximadament 100.000 terratinents (''dvorianstvo'' o [[noblesa]]) i els habitants, com a serfs, no podia deixar la propietat on havien nascut. Els pagesos estaven obligats a fer pagaments regulars en treball i en béns. S'estima que, durant la primera meitat del segle XIX, els terratinents prenien almenys un terç de l'ingrés i de la producció.<ref> Waldron, P. (2007)'' The Governing of Tsarist Russia'' Palgrave Macmillan p. 61, ISBN 978-0-333-71718-9.</ref>