Heinrich Marschner: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot normalitza el nom dels paràmetres de la infotaula |
m trec desamb. #QQ16 |
||
Línia 52:
El [[1813]] passà a [[Leipzig]] per estudiar [[Dret]], però després abandonà aquests estudis per dedicar-se al piano i a la composició, formant-se sota la direcció de [[Schicht]]. El [[1816]] es traslladà a [[Viena]], i assolí una feina de professor de música particular a [[Presburg]], on va compondre les seves primeres òperes ''[[Der Kiffhäuserberg]]'' i ''[[Saida]]'' (no executades). La tercera ''[[Heinrich IV und Aubigné]]'' l'envia a [[Carl Maria von Weber|Weber]] de [[Dresden]], el qual la posà en escena, assolin l'acceptació del públic. El [[1822]] anà a viure a aquesta ciutat, on en els anys següents desenvolupà el càrrec de director musical en l'Òpera de la cort.
No havent assolit succeir a Weber com ardentment desitjava, passà a Leipzig en qualitat de director d'orquestra de teatre i allà va fer representar les òperes ''[[Der Vampyr]]'' ([[1828]]), ''[[Die Templer und die Jüdin]]'' (imitant l'''[[Ivanhoe (novel·la)|Ivanhoe]]'' de [[Walter Scott]], [[1829]]). El [[1831]] fou cridat coma director d'orquestra a [[Hannover]], on produí la seva més cèlebre obra, ''[[Hans Helling]]'' ([[1933]]). El [[1859]] fou pensionat amb el títol de director general de música.
La principal importància de Marschner està en les seves òperes, en les que hi trobà la seva primera continuació el [[romanticisme]] de Weber. Encara que Marschner té un temperament menys delicat que Weber, la seva música està verdaderament plena de moments efectius, però sempre molt sostinguts, i només les seves tres últimes obres citades han pogut conservar-se, mentre que les altres òperes, ''[[Der Holsdieb]]'' ([[1825]]), ''[[Lucrecia]]'' ([[1826]]); ''[[Des Falkners Braut]]'' ([[1832]]), ''[[Der Babu]]'' ([[1837]]), ''[[Das Schloss am Aetna]]'' ([[1838]]), ''[[Adolf von Nassau]]'' ([[1843]]), i ''[[Austin]]'' ([[1851]], resten oblidades.
| |||