Novel·la picaresca: diferència entre les revisions

La '''novel·la picaresca''' és un gènere [[novel·la|novel·lístic]] sorgit a redós del [[segle d'or espanyol]] que narra les aventures del murri (''pícaro'' en castellà), personatge sense recursos que es val del seu enginy per triomfar. El gènere té les arrels en la [[sàtira]] de costums tradicional, com l’''Ase d'or'' de [[Luci Apuleu]] i va desembocar en la formació de la [[Bildungsroman]] o novel·la de formació. Es caracteritza pel fet que el protagonista és un murri, un [[antiheroi]] que sacrifica els principis per aconseguir els seus objectius, però que és vist amb simpatia pel lector. Abunda l'[[humor]] i la crítica social, amb missatges morals de caràcter pessimista. L'estil és [[realista]], fent un quadre de costums de l'època.

La novel·la picaresca va néixer com [[paròdia]] de les narracions idealitzants del [[Renaixement]], les [[epopeies]], els [[llibres de cavalleries]], la [[novel·la sentimental]] o la [[novel·la pastoril]]. trantEl fort contrast amb la realitat social va generar com a resposta irònica les anomenades «anti-novel·les», de caràcter antiheroic, protagonitzades per anti-cavallers que estimaven dames, mostrant el més sòrdid de la realitat social: els [[Hidalgo (noble)|gentilhomes]] empobrits, els miserables desheretats i els conversos marginats davant cavallers i burgesos enriquits que vivien en una altra realitat, observant als pobres per sobre dels seus colls engolats. D'altra banda, i segons Herrero García: «Un producte pseudo-ascètic, fill de les circumstàncies peculiars de l'esperit espanyol, que fa de les confessions autobiogràfiques de pecadors escarmentats un instrument de correcció».

A Espanya el gènere extreia la substància moral, social i religiosa del contrast quotidià entre dos estaments, el dels nobles i el dels serfs. Durant el segle XVII es comença a vulgaritzar i degradar els [[hidalgo (noble)|hidalgo]]s i personatges com [[el Quixot]] o el gentilhome pobre que es fa servir al [[Lazarillo de Tormes]] són il·lustracions d'aquest fenomen a la literatura espanyola, trobant també el seu correlat reflectit pel gènere teatral de l'[[Entremès (literatura)|entremès]]. L'humil [[murri]] de cuina com a tal és un anti-cavaller errant en una «[[epopeia]] de la fam» a través d'un món miserable, on només es sobreviu gràcies a l'estafa i l'engany i on tota expectativa d'ascens social és una il·lusió, les vagabunderies d'un Pablos o d'un Guzmán constitueixen el contrapunt irònic als dels valents cavallers. El '' Lazarillo de Tormes'' (1554) és el començament d'una crítica dels valors dominants de l'[[honor]] i de la [[hipocresia]] que trobarà la seva culminació i configuració canònica amb la primera part de ''Guzmán de Alfarache'' (1599), de [[Mateo Alemán]].