Khúixqadam: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
correcció (cas-cat) |
#QQ16 Desambiguo |
||
Línia 3:
Fou portat a [[Egipte]] per un mercader d'esclaus de nom Khwadja Nasir al-Din sent comprat pel sultà [[al-Muàyyad Àhmad]] i d'aquestos dos amos va portar les ''nisbes''. Va ascendir al cos de mamelucs passant per ''khassaki'', ''saki'' i ''amir'' fins que va arribar a ''atabak al-asakir'' (el rang més elavt però sense funcions concretes) succeint al seu amo que acabava de ser nomenat sultà (febrer de 1461).
El regnat d'al-Muàyyad Ahmad fou desestabilitzat pel governador de [[Damasc]] [[Djanim al-Ashraf]] va voler usurpar el sultanat amb el suport dels ashrafiyya que formaven la casa mameluca d'al-Ashraf [[Barsbay]]; va tenir enfront els zahiriyya que formaven la casa mameluca d'al-Zahir Čakmak ([[Jàqmaq]]) el cap dels quals era l'amir [[Djanibak al-Zahiri]], antic governador de [[Jeddah]], que aviat va arranjar un acord entre les dues faccions que va suposar la deposició del sultà al-Muàyyad Ahmad i la substitució per un candidat de compromís provisional, que fou l'amir Khúixqadam (Khushkadam, o Khushqadam), que governaria fins a l'arribada de Djanim al-Ashraf des de Síria. Khúixqadam havia de ser fàcil de substituir perquè al no ser circassià no tenia grans suports; va pujar al tron el [[22 de juny]] de [[1461]] i des del primer moment va haver de fer front a Djanibak al-Zahiri que fou nomenat ''dawadar kabir'' i fou el sobirà real (''mudabbir al-mamlaka'') durant tres anys. Quan Djanim es va presentar a Khankah Siryakus (al nord del Caire), Djanibak al-Zahiri li va poder arrancar un jurament de fidelitat a Khúixqadam i va tornar a Damasc carregat de regals i vagues promeses. Però unes setmanes després, al juliol, era destituït i el novembre va haver de fugir amb [[Uzun Hasan]] dels [[Aq Qoyunlu]]. El juliol de 1462 va creuar l'[[Eufrates]] amb un exèrcit amb mamelucs i turcmans i va avançar cap a [[Tell Bashir]], però l'expedició va retornar al cap de poc a la base. A l'hivern del 862 a 863 va morir a [[Edessa (Turquia)|Edessa]]. Llavors Khúixqadam es va sentir prou fort per desfer-se de Djanibak al-Zahiri i l'agost del 1463 el va fer assassinar. Els dirigents de la facció Zahiriyya foren arrestats, però aquestes operacions es van aturar de sobte quan es va descobrir una conspiració a la seva pròpia guàrdia mameluca i es va ajustar una reconciliació per mediació de [[Qàït-bay|Kayitbay al-Zahiri]], el nou cap de la facció dels Zahiriyya i futur sultà, recuperant els arrestats la llibertat i els feus (''ikta'').
El [[1462]] es va iniciar la primera de les cinc expedicions que en tres anys (1462-1465) es van dirigir contra els àrabs Labid de la regió egícia d'al-[[Buhayra]].
| |||