Diyar Múdar: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
#QQ16 Desambiguo |
|||
Línia 1:
'''Diyar Múdar''' fou una regió musulmana de [[Mesopotàmia]] a la zona coneguda per [[Al-Jazira]] (formada per [[Diyar Bakr]], Diyar Múdar i [[Diyar Rabia]]) concretada en les terres regades per l'[[Eufrates]], el [[Balikh]] i el curs inferior del [[Khabur]]; la regió va entre [[Samosata]] (Sumaysat) al nord, fins a [[Anah]] al sud. La ciutat principal i capital fou al-[[Rakka]] a la vora de l'Eufrates, i altres ciutats destacades foren al-[[Rahba]], [[Harran]], [[Edessa (Turquia)|Edessa]] ([[Urfa]]), [[al-Karkisiya]] i [[Sarudj]].
Formà part de la província d'[[al-Jazira]] fins que en fou separada sota els [[hamdànides]] quedant integrada a l'emirat d'[[Alep]], retornant més tard a [[Mossul]] fent part de la Djazira (
Dominada pels [[buwàyhides]], s'hi va establir la dinastia dels [[Numayrites]] o [[Banu Numayr]] amb centre a Harran. La part nord de la regió amb Edessa va quedar força temps sota govern cristià i sotmesa a la colonització armènia. La presència dels turcmans (entre els quals els seljúcides) es va iniciar el [[1065]], i incrementar després del [[1071]].
Línia 11:
Mort Nur al-Din, el Diyar Mudar va quedar en mans de l'aiubita [[Saladí]] que el va concedir al seu nebot al-Muzaffar I Taki al-Din Umar (1178-1191) i després al seu propi germà [[al-Adil I]] Abu Bakr ibn Ayyub (1191-1218). Quant aquest va unificar als aiubites, el [[1201]] va concedir la regió com a feu al seu fill [[Al-Ashraf ibn al-Adil]] que el 1229 la va bescanviar per Damasc amb el seu germà [[al-Kamil ibn al-Adil]] d'Egipte (1218-1238); aquest la va concedir al seu fill [[al-Salih Ayyub ibn al-Kamil]] (1238) el qual, amenaçat per altres aiubites, la va entregar als trucmans del [[khwarizmshah]] que havien estat expulsats de l'Àsia Menor cap a [[Akhlat]], i va aconseguir el poder a Egipte; però la derrota dels turcmans del khwarizmshah no la va poder aprofitar, i la caiguda de la dinastia aiubita d'Egipte es va produir de fet el [[1250]], el que va deixar la regió en mans d'[[al-Nasir Yusuf ibn al-Aziz]] (1236-1260), príncep aiúbida d'Alep. Va restar a les seves mans fins al [[1260]] quan Alep i el Diyar Mudar foren conquerits pels mongols.
El seu domini fou breu i llavors va passar als [[mamelucs]] egipcis i fou terra de frontera primer amb els mongols de Pèrsia i al {{segle|XIV}} amb els emirats turcmans formats una mica més al nord. En totes aquestes lluites [[Harran]] va quedar destruïda i
==Bibliografia ==
| |||