Obre el menú principal

Canvis

#QQ16 Desambiguo
Poc després de pujar al tron, Màlik va voler reforçar la posició seljúcida a l'[[Azerbaidjan]], [[Arran]] i [[Armènia]] i el 1075 va deposar a l'emir [[shaddàdida]] de [[Gandja]] (Arran), Fadlun o Fadl III ibn Fadl II (1073-1075) donant el govern a un vell oficial turc esclau d'Alp Arslasn, Sawtigin, experimentat en les condicions a la zona.
 
La situació a la frontera bizantina era encara molt confusa; després de la derrota dels grecs a la batalla de Manzikert el 1071, bandes irregulars de turcmans assolaven Anatòlia però a la part sud-oriental hi resistia un general armeni-bizantí, [[Filaretos]] que amb un exèrcit format principalment per uns vuit mil normands dirigits per Raimbaud s'havia apoderat de [[Cilícia]] on tenia el suport de la població armènia emigrada a la zona els darrers anys. El 1078 es va autoproclamar dux d'[[Antioquia de l'Orontes|Antioquia]] que incloïa [[Edessa (Turquia)|Edessa]] de forta població armènia. Va tenir els títols de ''domesticos'' i ''protocuropalata'', i després ''sebastos'', i fins i tot ''protosebastos''.
 
El 1076/1077 el general seljúcida [[Ortuk|Ortuk ibn Eseb]]<ref>anys després fundador de la dinastia [[ortúquida]] al [[Diyar Bakr]]</ref> va fer una sèrie de campanyes a [[Aràbia]] per compte de Màlik-Xah I: primer a [[Bahrayn]] on Abd Allah ibn Ali al-Uyuni dels Banu Murra ibn Amir, dominava el nord de la regió i estava assetjant [[al-Ahsa]] feia set anys; el van ajudar amb 200 cavallers, va conquerir la ciutat i va fundar la dinastia [[Uyúnida]] i el 1077/1078 va esclafar la resistència dels [[càrmates]] i les tribus que els donaven suport, i van liquidar l'estat [[càrmata]]; els [[uyunides]] van reconèixer al califa abbàssida i la sobirania seljúcida. Després Ortuk va obligar al [[xerif]] de [[la Meca]] a declarar-se pel califat abbàssida en contra del califat fatimita.<ref>El xerif Abu Hashim Muhammad de manera escandalosa venia la seva lleialtat al que pagava més, fos el califa fatimita o el abbàssida/sultà seljúcida; diverses vegades la ''khutba'' es va llegir en nom de l'un, després de l'altra, per tornar al primer i altre cop el segon una i altra vegada. Finalment el sultà seljúcida cansat de la situació, va enviar un exèrcit a la Meca</ref> Les submissions de [[Iemen]] i [[Aden]] van ser efímeres.
El 1085 Màlik-Xah va tornar a la zona del [[Caucas]] per sotmetre al shaddàdida Fadl III que havia estat restaurat al tron de Gandja i s'havia revoltat. El principat fou definitivament suprimit si bé encara va subsistir la branca col·lateral d'[[Ani]]. Al mateix temps el sultà va rebre la submissió del [[shirvanshah]] Fariburz. Una bona part de la conca de l'[[Araxes]] fou repartida en petits feus (''ikta'') pels oficials turcs de Màlik-Xah sota sobirania de [[Kut al-Din Ismail ibn Yakuti]], cosí del sultà. Aquest mateix any 1085 el exvisir del califa [[abbàssida]], [[Djahírides|Fakhr al-Dawla Ibn Djahir]], destituït el 1083,<ref>el va substituir Abu Shudja Rudhrawari</ref> va obtenir el suport seljúcida per conquerir l'emirat [[Dinastia marwànida (Diyarbakir)|marwànida]] però el general seljúcida Ortuk no li va donar el suport esperat i els [[Dinastia marwànida (Diyarbakir)|marwànides]] pel seu costat van aconseguir l'aliança de l'uqàylida Muslim de [[Mossul]]. Amid al-Dawla ibn Fakhr al-Dawla va poder conquerir [[Mayyafarikin]], [[Amida (Armènia)|Amida]] i altres fortaleses de Diyar Bakr, després de setges i finalment la guerra es va acabar als pocs mesos; el govern de Fakhr i el seu fill Amid fou no obstant impopular i després de malgastar en un any el tresor marwànida, foren destituïts per Màlik-Xah (1086) i la zona annexionada.
 
El [[1086]] el seljúcida de Síria [[Tutuix I]], germà de Màlik-Xah, que mantenia una lleialtat més o menys nominal al seu germà sultà, va derrotar a [[Sulayman I]] de Rüm i es va apoderar d'[[Antioquia de l'Orontes]]. Màlik-Xah va enviar llavors un exèrcit des de la seva capital [[Isfahan]], sota el comandament personal del califa abbàssida, i va concedir Antioquia en feu (''ikta'') al turc [[Yaghi-Siyan]] que la va conservar fins al 1098.<ref>quan van arribar els croats i després d'un setge la van conquerir el [[3 de juny]] de [[1098]].</ref> Governadors turcs es van establir també a [[Alep]] ([[Ak Sunkur al-Hadjib|Kasim ad-Dawla Abu Said Ak Sunkur al-Hadjib]] 1087-1094) i després a [[Edessa]] que fou perduda per l'armeni Filaretos davant de Màlik-Xah. Filaretos va haver de fugir a la fortalesa de [[Germanícia]] ([[Marash]]), que fou finalment ocupada també pels seljúcides. Fonts turques no obstant diuen que Germanícia fou conquerida ja el 1084 i que Filaretos en realitat va fugir a Urfa i es va convertir a l'islam i fou un dels principals auxiliars de Màlik-Xah, però tot això és dubtós. Buzan (1087-1094) fou nomenat ''amir'' d'Edessa.<ref>Edessa fou després reocupada pels armenis el 1094</ref>
 
No fou fins a l'any 1087 quan Màlik-Xah es va decidir anar a [[Bagdad]], en ocasió de l'enllaç de la seva filla amb el califa [[al-Muqtadí]], i fou llavors quan aquest li va confiar oficialment la ''saltana'' (el sutanat o poder temporal). El govern dels seljúcides a Bagdad s'exercia per un ''shina'' o comandant militar encarregar de l'orde a la ciutat i molt sovint a tot l'Iraq, i un ''amid'' o governador civil.
58.716

modificacions