Tútuix I: diferència entre les revisions

Tutush no va acceptar de bon grat el fet i per la seva part Muslim aspirava a Damasc que no podia obtenir del sultà gran seljúcida. Muslim va fer aliança amb el califa [[fatimita]]. Aprofitant l'absència de Tutush, en campanya contra els bizantins a la regió d'Antioquia de l'Orontes, Muslim va atacar la Síria central i es va apoderar de [[Baalbek]] i altres poblacions, i va assetjar [[Damasc]], però l'ajuda fatimita promesa no va arribar i mentre Tutush va retornar. Llavors hi va haver una revolta a [[Harran]] i Muslim va decidir retirar-se. Màlik-Xah I va reaccionar a la traïció de Muslim enviant al fill d'un antic visir abbàssida, Ibn Djahir, en primer lloc contra els [[Dinastia marwànida (Diyarbakir)|marwànides]] del [[Diyar Bakr]], on l'emir Mansur era aliat dels fatimites, i la capital dels quals era [[Amida (Armènia)]]. Mansur va fer aliança amb Muslim que va enviar les seves forces a Amida a la vora del qual foren atacats per Ibn Djahir; les forces marwànides i ukàylides es van retirar darrere els murs d'Amida deixant la resta de les possessions sense defensa. Màlik-Xah va enviar llavors un altre fill del visir abbàssida Djahir de nom Amid al-Dawla a [[Mossul]], per apoderar-se d'aquesta ciutat. Muslim va fugir d'Amida i es va dirigir a Mossul però aquesta ja havia caigut en mans d'Amid al-dawla. Llavors va oferir la submissió i la pau al sultà per mitjà del fill del visir seljúcida Nizam al-Mulk, i va demanar el perdó de genolls. Màlik-Xah I el va perdonar i li va retornar Mossul (i confirmar Alep). Poc després, potser d'acord amb Màlik-Xah I, va entrar en conflicte (1084) contra el príncep seljúcida de l'Àsia Menor, [[Sulayman I ibn Kutalmish]] que ara dominava la regió d'Antioquia que havia arrabassat als bizantins. Muslim reclamava a Sulayman el mateix tribut per Antioquia que els bizantins li pagaven abans, però el seljúcida s'hi va negar. Finalment els dos exèrcits van xocar a la vora d'Antioquia de l'Orontes (maig de 1085). Muslim havia perdut les simpaties entre les tropes turques i àrabs, que van desertar i les forces ukàylides foren derrotades. Muslim i 400 dels seus van morir. Això fou el final del poder ukàylida. Poc després el seu fill Ibrahim ibn Kuraysh, reconegut a Alep, era apartat del poder i la ciutat es va sotmetre a Tutush; a Mossul, Ibrahim va conservar el poder uns anys (fins vers 1090).

 

 

La mort de [[Màlik-Xah I]] el 1092 va iniciar un conflicte successori, ja que no hi havia normes per l'herència. Tutush va considerar que com a degà dels prínceps seljúcides li pertocava la successió com a gran sultà per damunt del fill del difunt, [[Barkyaruk]] i el seu germà [[Mahmud ibn Màlik-Xah]]. Aprofitant el conflicte entre aquestos dos, Tutush es va apoderar de la Síria del nord i les terres de la Jazira fins a [[Mossul]]. El 1093 es va apoderar de l'[[Iraq Arabí]] i es va fer proclamar sultà a [[Bagdad]]; però Ak Sunkur i Bozan, que temien el creixent poder de Tutush, es van aliar a l'amir [[Kirbogha]] que donava suport a Barkyaruk. Kirbogha va anar en ajut dels dos emirs però els dos rebels i l'amir de Barkyaruk foren derrotats (Ak Sunkur va ser capturat i executat a la batalla i Bozan fou capturat i executat poc després; Kirbogha fou fet presoner) a la batalla de Tall al-Sultan al sud d'[[Alep]] i Tutush va emergir guanyador en aquesta lluita i va entrar triomfant a Alep (meitat del 1094).