Elisabet I de Rússia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 34:
Dona de caràcter autoritari, excèntrica i luxuriosa, va tenir no obstant això alguns encerts com governant, entre ells l'abolició de la pena de mort ([[1744]]), encara que era cruel amb els seus enemics, als quals torturava; la supressió de les duanes interiors; la reorganització del comerç exterior i les iniciatives de tipus artístic i cultural. [[Ivan Xuvàlov]], favorit d'Elisabet, és qui funda la [[Universitat de Moscou]], i és també durant aquest període, que s'estableix l'[[Acadèmia de Belles Arts de Sant Petersburg]]. Va millorar les relacions amb Anglaterra i Àustria; en la seva guerra contra Suècia, va aconseguir el sud de Finlàndia.
Va engegar un important pla de desenvolupament de la indústria metalúrgica. Se li adjudica a Elisabet el manteniment de l'aliança entre Àustria, França i Rússia, el bloc més poderós que estava en contra de [[Prússia]]. Era molt supersticiosa: fa retardar la declaració de guerra a Frederic II de Prússia perquè una mosca, parada en la paret, va volar i va anar a posar-se sobre el paper, la qual cosa va originar un esborrall de tinta. D'altra banda, va anul·lar tota l'obra del seu pare, va atorgar més privilegis a la noblesa, empobrint als camperols. Va intervenir en la [[guerra dels set anys]] ([[1756]]-[[1763]]) contra [[Frederic II de Prússia]]. Tenia bons consellers que l'ajudaven en les seves decisions, encara que va lliurar la direcció del govern a
== Vida privada ==
Va tenir mala sort amb els seus promesos: alguns van morir, i uns altres la van deixar. Havia estat promesa al rei [[Lluís XV de França]], al tsar [[Pere II de Rússia]], al duc de Chartres, al duc de Borbó i al comte de Charolais. El seu últim promès, el príncep [[Carles August de Holstein]], Bisbe de Lübeck i candidat a la corona de [[Curlàndia]], havia mort de verola. El seu gran amor de joventut va ser el Comte [[Simon Narishkin]], del qual va ser separada violentament.
Tanmateix comptava amb una petita cort d'amants. Elisabet necessitava estar amb algú. Va tenir romanços amb els Txuvalov (Alexandre i Pere), amb Mikhaïl Vorontsov i amb dos personatges més de cognoms Lestocq i Schwartz. Els oficials de la seva guàrdia l'adoraven, entre altres coses perquè acceptava ser la padrina dels seus fills. Els soldats anaven a parlar amb ella a la seva casa de camp. Va tenir d'amants a soldats com
Elisabet parlava en francès i encara que llegia, instaura d'un període o etapa de cultura francesa que
{{Inicia taula}}
| |||