Esport Club Granollers: diferència entre les revisions

L'entusiasme al voltant del club continua creixent fins al punt de poder crear un tercer equip (infantil) d'on brollaran les primeres figures del club: el porter Tomàs Rion, el defensa Ramon Meri, el ''tandem'' a l'atac esquerre format per Antoni Toledo i Enric Garrell, l'Eliseu París, i sobretot els germans Mas i els germans Martí, que tindran un paper vital a l'hora de salvar l'entitat. I és que tot just un any més tard, el 1914, sorgeixen diferències socials entre l'esforçat sector fabril i el jovent de classe alta del Casino. Aquest últim col·lectiu, més conservador, s'oposa a la voluntat dels futbolistes més aventurers que volen fer ingressar el club a la recentment reconciliada [[Federació Catalana de Futbol|Federació Catalana de Clubs de Foot-ball]] per poder competir amb els grans clubs de Catalunya. Però lluny de col·laborar econòmicament per afrontar els reptes que suposaria participar en el [[Campionat de Catalunya de futbol|Campionat de Catalunya]], llurs pretensions el·litistes xoquen amb les purament esportives i l'escissió es fa inevitable, en massa abandonen la societat i la deixen penjant d'un fil, precisament aquells qui li donaren més empenta en els orígens. Només amb la tenaç il·lusió per l'esport dels germans Mas i dels Martí s'aconsegueix mantenir-ne viva la flama mitjançant pacients reunions diàries en un local del carrer d'Anselm Clavé, recolzats per un petit estol de futbolistes obrers que decideixen quedar-se i fer-los costat, sense deixar de banda els entrenaments al Camp del Gas.<ref name="LG1"></ref> L'esforç d'aquest jove grup ressucitadorressuscitador es veu secundat i ampliat per dos afeccionats, Artur Gasset i Duran, conegut farmacèutic local, i Ventura Garrell, que desinteressadament els ajuden organitzant nombrosos tornejos i amistosos.<ref name="LG1"></ref> A mesura que l'equip va recuperant la forma i la confiança, els partits se succeeixen a bon ritme i es comencen a guanyar els desitjats primers trofeus. El 12 de juliol de 1914, a [[Hostalric]], se'n guanya el primer, la Copa Ventosa, oferta pel diputat [[Joan Ventosa i Calvell]], en un partit contra el Grop Sport d'aquella vila que acaba amb victòria granollerina (1-2).<ref>''La Comarca''. Granollers, Any II n.63 p.8 (18 de juliol de 1914)</ref><ref>''El Vallès Nou''. Granollers, Any III n.85 p.3 (19 de juliol de 1914)</ref><ref>''El Demòcrata''. Granollers, Any II n.37 p.3 (19 de juliol de 1914)</ref> Des d'aquest dia i fins als actes d'inauguració del futur camp, entre el primer equip i el segon guanyen un total de 16 trofeus:<ref name="LG1"></ref>