República de l'Iraq (1968-2003): diferència entre les revisions

{{FR|data=novembre de 2012}}

[[Abdul Rahman Aref]], llavors president de la república i [[Tahir Yahya]], el seu primer ministre, va ser enderrocat pel cop d'Estat baasista de 17 juliol 1968, que va conduir per Ahmad Hassan al-Bakr, un membre del Partit Baas. El Partit Baas, que havia ocupat anteriorment el poder el 1963 va ser impulsat principalment per al-Bakr i Saddam Hussein. Durant el president Al-Bakr, floreix l'economia de l'Iraq. No obstant això, diversos factors amenacen l'estabilitat interna del país, inclòs el conflicte del país amb l'Iran i la comunitat xiïta. El conflicte extern va ser el conflicte de la frontera amb l'Iran, que podria contribuir a la guerra Iran-Iraq.

 

Saddam Hussein es va convertir en el president 16 juliol 1979, durant una onada de protestes contra el règim a l'Iraq liderada per la comunitat xiïta. El Partit Baas, que era de naturalesa secular, les manifestacions varen ser reprimides durament. Un altre canvi va ser la política exterior cap a l'Iran, un país musulmà xiïta. El deteriorament de les relacions va portar finalment a la guerra entre l'Iran i l'Iraq, que va començar quan l'Iraq va llançar una invasió a gran escala de l'Iran el 1980. Iran, que acabava d'experimentar una revolució, i tothom creia baixa la maquinària militar iraquiana. Això va resultar ser fals, i la guerra va durar vuit anys. L'economia es va deteriorar durant la guerra, i a l'Iraq s'havia tornat dependent de les donacions estrangeres. Finalment. l'Iraq i l'Iran van signar un alto el foc el 1988.

 

{{ORDENA:Republica De L'Iraq 1968-2003}} <!--ORDENA generat per bot-->

[[Categoria:Geografia històrica de l'Iraq]]