Richard Francis Burton: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Robot normalitza el nom dels paràmetres de la infotaula
m trec desamb. #QQ16
Línia 24:
Va viure a l'Índia durant set anys, on va tenir ocasió de conèixer els costums dels pobles orientals. Va completar els mapes de la zona costanera del [[Mar Roig]] per encàrrec del govern britànic, interessat en el comerç a la zona. Va viatjar en solitari i va haver de disfressar-se d'àrab per conèixer la [[Meca]], una proesa sobre la qual ell mateix va escriure entre 1855-1857 ''[[La meva peregrinació a la Meca i Medina]]'' (''Personal Narrative of a Pilgrimage to El-Medinah and Meccah''). Se li deu la primera traducció integral a l'anglès dels disset volums de ''[[Les mil i una nits]]'' (''The book of the thousand Nights and a Night''), entre el 1886-1888; del ''[[Kama Sutra]]'' (''Kama-Shastra or the Hindoo Art of Love''), publicat el 1873 en una edició privada; i també una brillant traducció a l'anglès del [[poema èpic]] i clàssic [[idioma portuguès|portuguès]] ''[[Os Lusíadas]]'', del seu admirat [[Luís de Camões|Luis de Camôes]].
 
Al costat de [[John Hanning Speke]] va viatjar a [[Àfrica]] on va descobrir el [[llac Tanganyika]]. També va viatjar pels [[Estats Units]] (1860), on va descriure la comunitat [[Mormons|mormona]] a la [[Ciutat dels Sants]] ([[Utah]]) en el seu llibre ''The City of the Saints.'' Va ser nomenat cónsul i enviat a diversos destins: entre els anys 1861-1865 va residir a l'illa de [[Bioko|Fernando Poo]] (actual [[Bioko]]), i aprofità l'ocasió per explorar el [[golf de Biafra]], [[Dahomey]], [[Benín|Benin]] i la [[Costa d'Or (desambiguació)|Costa d'Or]] (a l'actual [[Ghana]]); més tard va ser enviat al [[Brasil]] (1865), Síria (va romandre a Damasc entre 1869-1871), i finalment Trieste (Itàlia), on va morir d'un atac de cor el 20 d'octubre de 1890.
 
Va ser cofundador de la [[Societat Antropològica de Londres]] al costat del doctor [[James Hunt]]. Va ser criticat per la puritana societat britànica de la seva època per mantenir punts de vista poc ortodoxos sobre la sexualitat femenina i la poligamia, així com per haver-se casat amb una ciutadana catòlica, [[Isabel Arundell]].