Revisió del 02:42, 8 gen 2008 modifica Terrissaire (discussió \| contribucions) 3.440 edits →‎Biografia ← Edició anterior		Revisió del 02:34, 9 gen 2008 modifica desfés Terrissaire (discussió \| contribucions) 3.440 edits m Canvis d'enllaços TBF Edició següent →
Línia 1: '''Eduard Maristany i Gibert''' ([[Barcelona]], [[1855]] - [[1941]]) [[Enginyer]] de la ~~companyia del~~ [[~~Ferrocarril~~Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França]] i posteriorment de la [[MZA\| Madrid-Saragossa-Alacant]] quan aquesta absorbí la primera, on acabà essent l'administrador de l'empresa. Entre les seves obres es destaca el túnel de l'Argentera (més de 4 Km). Obra de tal magnitud que el va fer mereixedor del títol de [[Marquès]] de [[l'Argentera]] atorgat per [[Alfons XIII]] ([[1918]]). Ordenà construir l'[[Estació de França]] de [[Barcelona]]. == Biografia == Línia 6: El [[1881]] deixa l'escola, ja llicenciat, amb el títol d'[[enginyer]] entrà a treballar a Divisió de ferrocarrils de l'Estat a Barcelona. Aquesta s'encarregava d'inspeccionar les empreses explotadores del ferrocarril. Maristany s'encarregava de la part tècnica. Havia d'estar al dia de totes les novetats en el camp ferroviari i així escrivia treballs freqüentment sobre la matèria amb una visió molt avançada, molts de aquests treballs serien de referència durant molts anys després. Quatre anys més tard, exactament l' any [[1885]], abandonà la Divisió i passà a l'empresa privada per treballar a la ~~companyia~~ [[~~Ferrocarril~~Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França]] com a Enginyer en cap de la construcció i Estudi de noves línies. En aquella època, la [[~~Ferrocarril~~Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França\| TBF]], després de absorbir una altre companyia, tenia la concessió de la construcció del Directe a [[Saragossa]]. Aquest projecte una de les obres més singulars era el túnel de l'Argentera, amb més de 4 km de llargada. Des del [[1883]] s'hi estava treballant però els resultat eren més aviat minsos. Des de que Maristany hi va intervenir es va començar a treballar interrompudament. Així doncs en 3 anys va estar acabat. Per rematar la feina va escriure un detallat títol sobre l'obra, el qual posteriorment va ser l'obra de refèrencia per la construcció de túnels. L'any [[1895]] l'ascendeixen a Enginyer en cap de Vies i Obres. Aleshores ja era molt conegut i escrivia regularment treballs i estudis a la revista d'obres públiques. El [[1898]] es produeix la fusió entre la [[MZA]] i la [[~~Ferrocarril~~Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França\| TBF]], aleshores Maristany passa a ocupar la gerència de [[~~Ferrocarril~~Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França\| TBF]] així va passar tenir el control durant molts anys de la denominada [[TBF\|Xarxa Catalana de la MZA]]. El [[1908]] el prestigi que havia anar guanyat el portarien a la Direcció General de tota la [[MZA\| Madrid-Saragossa-Alacant]]. Aleshores es plantejava integrar la xarxa catalana(Antiga [[~~Ferrocarril~~Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França\| TBF]] encara tenia independència ) a la xarxa antiga, però Maristany va voler que sigués un procés lent. El qual finalment no es produiria realment fins el [[1936]]. A partir d'assumir la presidència amb la seva atrafegada activitat, i els difícils equilibris econòmics de la companyia no li deixaven temps per escriure llibres. Al cap de 10 anys ja s'havia fet guanyar tot l'afecte del personal de la companya de la [[MZA]]( tal com havia passat ja amb la [[~~Ferrocarril~~Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França\| TBF]] abans) així doncs aquests li van demanar al [[rei]] un títol nobiliari que el fes recordar per un dels seus treballs de Enginyeria més grans. Es realitzà al 18 de juny de [[1918]] quan el rei [[Alfons XIII]] el nomenà [[Marquès]] de [[l'Argentera]]. Tot i estar a [[Madrid]](el seu Domicili era a la mateixa [[Estació]] de [[Atocha]]) els seus viatges a [[Barcelona]] eren freqüents i mai va deixar de banda la Xarxa Catalana. Amb el temps la seva salut va anar empitjorant curiosament al mateix moment que empitjorava la situació del [[ferrocarril]], així el [[1934]] va demanar la jubilació. Se'n tornà amb tots els honors a la seva ciutat [[Barcelona]] on hagué més tard de abandonar -la a causa de guerra civil. Morí el 5 de maig de [[1941]] als 86 anys d'edat.

Eduard Maristany i Gibert: diferència entre les revisions