Francès: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
→Història de la llengua: Correcció d'errors i millores Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils |
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils |
||
Línia 39:
De qualsevol manera, no és pas simple d'establir el moment en què el llatí vulgar es transforma en francès o occità, però aquest moment cal situar-lo entre els segles [[Segle VI|VI]] i [[Segle IX|IX]]. A partir del [[segle VII]] ja es té testimoniatges que la llengua parlada en el territori de l'actual França és diferent del llatí i del germànic. El document fonamental és el dels [[Juraments d'Estrasburg]] ([[842]]), que es considera el text més antic escrit en protoromanç, en els quals les diferents tropes dels néts de [[Carlemany]], [[Lotari I|Lotari]], [[Carles el Calb]] i [[Lluís el Germànic]] juren respecte a la divisió que es produeix després de la mort de [[Lluís I el Pietós]] i que està marcada pel [[Tractat de Verdun]], i es veuen obligats a fer-ho tant en [[llatí]], com en [[llengües germàniques | germànic]] i en un idioma romanç, a cavall entre el llatí i el francès o l'occità (podria ésser una koine escrita, circumstancial o no). A França, els dos grans dialectes romanços abans esmentats passaran a ser coneguts amb els noms de '' langue d'oc '' i '' langue d'oïl '' (en funció de la manera que es deia «sí»). El francès actual és hereu d'aquest últim.
Poc temps després comença a aparèixer una literatura escrita per clergues en aquest nou idioma, amb l'aparició dels primers textos literaris (el primer és la [[Seqüència de Santa Eulàlia]]), entre els quals destaca la [[Cançó de Rotllan]], l'idioma romanç va anar consolidant-se i diferenciant-se cada vegada més del llatí. A poc a poc es va transformar d'idioma [[declinació (gramàtica)|declinat]] a [[llengua aïllant]], en el qual l'ús de preposicions i l'ordre de les paraules en l'oració reemplacen
=== Francès antic ===
| |||