Francès: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils
→‎Fonologia: Millores i correccions
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils
Línia 108:
La pronunciació francès segueix regles estrictes basades en l'ortografia, però l'ortografia francesa sovint es basa més en la història que en la fonologia. Les regles de pronunciació varien entre dialectes, però les regles estàndard són:
 
* consonants finals: consonants individuals finals, en particular ''s'', ''x'', ''z'', ''t'', ''d'', ''n'', ''p'' i ''g'' són normalment mudes. (Una consonant es considera "final" quan cap vocal la segueix encara que la segueixin una o més consonants.) les lletres finals ''f'', ''k'', ''q'', and ''l'', no obstant això, habitualment es pronuncien. La '''c''' final de vegades es pronuncia com a '''bac''', '''sac''', '''roc''' però també pot ser muda com a '''blanc''' o '''esto<!--sic-->mac'''. La ''r'' habitualment esés muda quan és precedida per una ''e'' en un mot de dues o més síl·labes, però es pronuncia en alguns mots (''hiver'', ''super'', ''cancer'', etc.).
** Quan el mot següent comença amb una vocal, tanmateix, una consonant muda ''pot'' ser pronunciada altre cop per tal de facilitar una ''[[liaison]]'' o "enllaç" entre els dos mots. Algunes ''liaisons'' són ''obligatòries'', per exaepleexemple la ''s'' a ''les amants'' o ''vous avez'';<ref>En català parlaríem de "[[sonorització]]" d'una consonant sorda. En francès, aquesta consonant, en el mot aïllatisolat, no es pronuncia, a diferència del català. Per contra, en contacte amb un altre mot començat per vocal, en francès aquesta consonant sí que es pronuncia, i a més esdevé [[consonant sonora]], com en català.</ref> algunes són ''opcionals'', depenentsegons delel [[dialecte]] i el [[Registre lingüístic|registre]], per exemple, la primera ''s'' a ''deux cents euros'' o ''euros irlandais''; i algunes són ''oblidades'', per exemple, la ''s'' a ''beaucoup d'hommes aiment''. La ''t'' de ''et'' maii ''est'' no es pronuncia illevat en la pronúncia culte (pedant), la ''t'' de ''fait'' es pot pronunciar quan és un nom i no pas quan és un participi passat. La consonant muda final d'un nom només es pronuncia en plural en [[Frase feta|frases fetes]] com ''pied-à-terre''.
** Doblar una ''n'' final i afegir una ''e'' muda al final del mot (e.g., ''chien'' → ''chienne'') fa que es pronunciï de manera més clara. Doblar una ''l'' final i afegir una ''e'' muda (e.g., ''gentil'' → ''gentille'') afegeix un so [j] si la ''l'' és precedida per la lletra ''i''.
* Elisió o caiguda vocàlica: Algunes paraules de funció monosil·làbiques que acaben en ''a'' o ''e'', com ara ''je'' i ''que'', perden en la pronúncia la seva vocal final (cau) quan aquesta estàse situadasitua abans d'un mot que comença per un so vocàlic (la qual cosa evita així un [[hiatus]]). La vocal que falta es reemplaça per un apòstrof. (e.g., ''je ai'' aquesta vegada pronunciat i escrit → ''j'ai''). Això dóna, per exemple, la mateixa pronunciació en pronúncia habitual, no acurada per ''l'homme qu'il a vu'' («l'home que ell ha vist / va veure») i ''l'homme qui l'a vu'' («l'home que l'ha vist / que el va veure»). No obstant això, per al francès belga les frases es pronuncien diferent; en la primera frase la ruptura de la síl·laba és «qu'il-a», mentre la segona ruptura és «qui-l'a». També es pot observar que, al [[francès del Quebec]], el segon exemple (''l'homme qui l'a vu'') és més emfasitzat damunt ''l'a vu''.
*L'[[accent tònic]] recau '''sempre''' en la darrera síl·laba .
 
L'inventari de fonemes consonàntics distintius veés donat peraquest:
 
{| class="wikitable" style="margin: 1em auto 1em auto;"