Francès: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils |
→Fonologia: Millores i correccions Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils |
||
Línia 108:
La pronunciació francès segueix regles estrictes basades en l'ortografia, però l'ortografia francesa sovint es basa més en la història que en la fonologia. Les regles de pronunciació varien entre dialectes, però les regles estàndard són:
* consonants finals: consonants individuals finals, en particular ''s'', ''x'', ''z'', ''t'', ''d'', ''n'', ''p'' i ''g'' són normalment mudes. (Una consonant es considera "final" quan cap vocal la segueix encara que la segueixin una o més consonants.) les lletres finals ''f'', ''k'', ''q'', and ''l'', no obstant això, habitualment es pronuncien. La '''c''' final de vegades es pronuncia com a '''bac''', '''sac''', '''roc''' però també pot ser muda com a '''blanc''' o '''esto<!--sic-->mac'''. La ''r'' habitualment
** Quan el mot següent comença amb una vocal, tanmateix, una consonant muda ''pot'' ser pronunciada altre cop per tal de facilitar una ''[[liaison]]'' o "enllaç" entre els dos mots. Algunes ''liaisons'' són ''obligatòries'', per
** Doblar una ''n'' final i afegir una ''e'' muda al final del mot (e.g., ''chien'' → ''chienne'') fa que es pronunciï de manera més clara. Doblar una ''l'' final i afegir una ''e'' muda (e.g., ''gentil'' → ''gentille'') afegeix un so [j] si la ''l'' és precedida per la lletra ''i''.
* Elisió o caiguda vocàlica: Algunes paraules de funció monosil·làbiques que acaben en ''a'' o ''e'', com ara ''je'' i ''que'', perden en la pronúncia la seva vocal final (cau) quan aquesta
*L'[[accent tònic]] recau '''sempre''' en la darrera síl·laba
L'inventari de fonemes consonàntics distintius
{| class="wikitable" style="margin: 1em auto 1em auto;"
|