Viquipèdia

Fernão de Magalhães: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Robot normalitza el nom dels paràmetres de la infotaula
#QQ16
Línia 8:
| data_defuncio = [[27 d'abril]] de [[1521]]
| lloc_defuncio = [[Mactan]] ([[illa de Cebú|Cebú]], [[Filipines]])
| nacionalitat = [[Regne de Portugal|PotuguèsPortuguès]]
| alies = Fernando de Magallanes<br>Hernando de Magallanes <br> Fernand de Magellan
| conegut_per = Primer navegant en circumnavegar el globus terraqüi
Línia 14:
| signatura = Magellan Signature.svg
}}
'''Fernão de Magalhães''' (conegut també com a ''Magallanes'' en [[castellà]], ''Magellanus'' en [[llatí]] o ''Magellan'' en [[francès]] i [[anglès]], entre altres variants), nascut al nord de [[Portugal]], probablement a [[Ponte da Barca]],{{efn|L'únic document del {{segle|XVI|s}} que n'indica el lloc de naixement és el manuscrit de Fernão de Oliveira, datat pels volts del 1560. Aquesta font, força fiable i ben informada, descriu que Magalhães "va néixer a [[Porto]]" (citat a {{Harvnb| Ref = Chandeigne|Xavier de Castro (eds.)|2007|p = 749}}) és la millor de les hipòtesis que tenim ({{Harvnb| Ref = Chandeigne|Xavier de Castro (eds.)|2007|p = 40-41}}). No obstant això, la indicació del seu naixement a [[Sabrosa]] és una faula que es va forjar al segle XIX a través d'uns documents que quatre historiadors portuguesos van demostrar clarament falsos als anys 1921-1939, cosa que indica que no hi havia més que un lloc de naixement... Malauradament, malgrat l'evidència, aquest error s'ha repetit tantes vegades en un segle i mig, fins i tot per part d'historiadors considerats seriosos, que ara sembla cisellada en marbre (vegeu el resum de les manifestacions a {{Harvnb|Ref =Chandeigne |Xavier de Castro (eds.)|2007|p = 312-315 }}).}} al voltant del 1480 i mort a l'illa de [[Mactan]] (vora l'[[illa de Cebú]], a les [[Filipines]]) el [[27 d'abril]] de [[1521]], va ser un [[navegant]] i [[Explorador (científic)|explorador]] [[portugalRegne de Portugal|portuguès]] de l'època dels [[Era de l'exploració|grans descobriments]].
 
És conegut pel fet d'haver iniciat la primera [[circumnavegació]] de la història, que va concloure el setembre de 1522,<ref name="HendersonDelpar2000">{{ref-llibre|cognom1=Henderson|nom1=James D.|cognom2=Delpar|nom2=Helen|cognom3=Brungardt|nom3=Maurice Philip|títol=A Reference Guide to Latin American History|url= http://books.google.com/books?id=e2F7c0wW7g4C&pg=PA27|any=2000| editorial=M.E. Sharpe|isbn=978-1-56324-744-6|pàgines=p. 27}}</ref> sota el comandament de [[Juan Sebastián Elcano]], després de [[Expedició de Magalhães-Elcano|tres anys de viatge]], en què Magalhães va navegar cap a l'oest per arribar a les [[Moluques]] i, tot passant-hi, va descobrir l'[[Estret de Magallanes|estret]] que porta el seu nom, que separa els oceans [[oceà Atlàntic|Atlàntic]] i [[oceà Pacífic|Pacífic]].
Línia 20:
Al [[segle XV]], contràriament a la creença popular, la rodonesa de la Terra va ser una idea provinent de l'antiguitat.<ref>Peter van der Krogt, ''El mite de la terra plana''; Edward H. Dahl i Jean-François Gauvin, ''El descobriment del món: Una història de globus terrestres i celestes'', Privat, 2001.</ref><ref>Randles William,''De la Terra a la terra plana: Un ràpid canvi epistemològic, 1480-1520'', Armand Colin, 1980.</ref> Al {{segle|III|-|s}}, [[Eratòstenes]] n'havia mesurat la circumferència amb una notable exactitud. Encara que els escrits dels grecs, especialment d'[[Aristòtil]], van perdre la seva autoritat, aquesta idea es va estendre durant l'[[edat mitjana]]. El ''Tractat de l'esfera'' de Joannes Sacrobosco, escrit a París el 1224, va ser àmpliament publicat en tots els cercles acadèmics, sense que l'Església pogués posar-hi inconvenients. El primer globus conegut, és a dir, el més antic que es conserva, el va fer [[Martin Behaim]] a [[Nuremberg]] el 1492.
 
En aquella època, [[Europa]] havia desenvolupat un gust per les [[espècia|espècies]] exòtiques que va impulsar encara més els interessos de [[Geografia|geògrafs]], exploradors i comerciants.{{efn|«És difícil ara imaginar la importància econòmica de les espècies al principi dels temps moderns. [...] No obstant això, hem de donar al luxe un paper preponderant en l'expansió occidental.»{{Harvnb|Ref = Chandeigne|Xavier de Castro (eds.)|2007|p = 15 }}}}{{efn|[[Stefan Zweig]] va escriure al començament de la seva biografia sobre Magalhães: «Al principi eren les espècies. Des del dia en què els romans durant les seves expedicions i les seves guerres varen provar els ingredients picants o els estupafaents, picants o excitants d'Orient, Occident ja no ha volgut ni ha pogut ignorar les "espiceries" o els condiments indis a la cuina.»{{Harvnb|Ref = Zweig|Stefan Zweig|1938|p = 17}} }} Magalhães estava convençut que les [[Moluques]] eren a la meitat del globus que havia de passar al tron d'Espanya segons el [[Tractat de Tordesillas]], que dividia el món entre castellans i portuguesos des de 1494. Va pensar que podria arribar per l'oest a les illes de les Espècies, que havia abordat durant la seva visita a [[Malacca]], el 1511-1512. Fins i tot abans d'endinsar-se en el seu viatge a les Moluques, d'on era originari el [[clau d'espècia]], Magalhães havia rebut cartes exclusives d'un dels seus amics personals, el portuguès [[Francisco Serrão]], que hi era des del 1512. Seria aquest projecte d'unir les illes occidentals de les espècies, finalment amb el suport de la Corona espanyola, el que va portar la seva flota a fer la volta al món, tot i no ser aquest el projecte original. L'esdeveniment va tenir un impacte considerable a Europa. Després de poc més d'un quart de segle, es va dur a terme el projecte original de [[Cristòfor Colom]] i, com ha assenyalat [[Pierre Chaunu]], «el món mai ha estat tan gran com després del viatge de Magalhães».<ref>[[Pierre Chaunu]], ''Conquesta i explotació dels nous mons'', PUF, Nouvelle Clio, 1969, p. 267.</ref>
 
== Biografia Orígens==
Va viure els seus primers anys a la cort de Portugal, però el seu afany d'aventures el va fer embarcar-se en un viatge cap a l'[[Extrem Orient]], on les factories portugueses vivien una època d'esplendor en les seves relacions amb els territoris que actualment conformen [[Malàisia]], [[Indonèsia]] i les [[Filipines]].
 
Magalhães proposà al [[rei de Portugal]] fer una expedició a les ''illes de les Espècies'' (les [[Moluques]]) per occident, però Portugal no ho accepta perquè, pel [[tractat de Tordesillas]], les illes estaven en la zona geogràfica reservada a la [[corona de Castella]], amb la qual no volien entrar en guerra.
 
L'octubre de 1517 a [[Sevilla]], Magalhães es posa en contacte amb Juan de Aranda, factor de la Casa de Contractació. Després de l'arribada del seu soci, [[Rui Faleiro]], i amb el suport d'Aranda, presenten el seu projecte al nou monarca espanyol, [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles I d'Espanya]], que acabava d'arribar a Espanya. La proposta de Magalhães va resultar especialment interessant en aquests instants, car oferia obrir una ruta a les illes de les Espècies sense vulnerar els compromisos amb Portugal, una gesta que portaria riqueses i honors a la monarquia.
 
El 22 de març de 1518 el rei celebra capitulacions amb Magalhães i Faleiro a [[Valladolid]] per tal que aquests fessin l'expedició a les Illes de la{{què}} Espècies que corresponien, segons el [[tractat de Tordesillas]], a Espanya. En aquesta capitulació, el rei els atorgava:
 
* El monopoli de la ruta descoberta per un termini de deu anys.
Línia 37:
* La concessió d'una illa a cadascú, fora de les sis més riques, de les quals tindrien una quinzena del seu profit.
 
[[Fitxer:Nao Victoria.jpg| thumb|dreta|La ''[[Victoria'',]] fou la primera nau a realitzar la [[circumnavegació]] del globus. Rèplica del navili present a l'[[Expo 2005]], a la [[Prefectura d'Aichi]], [[Japó]]]]
 
== Primers viatges ==
Fernão de Magalhães pertany a una branca del llinatge dels ''Magalhães'', família noble del nord de [[Portugal]] que té els seus orígens a finals del [[segle XIII]].<ref>{{Harvnb|Ref = Chandeigne|Xavier de Castro (eds.)|2007|p = 37}}</ref> Els historiadors han mirat d'ubicar-lo a l'arbre genealògic i saber alguna cosa de la seva joventut. La primera menció històrica segura prové d'un fitxer on figura com a resident de la Casa Reial a la flota de [[Francisco de Almeida]], nomenat virrei de les [[Índies orientals]] portugueses. A bord d'aquesta nova armada de vint naus, va sortir de [[Lisboa]] el 25 de març de 1505,.<ref>{{Harvnb|Ref = Chandeigne|Xavier de Castro (eds.)|2007|p = 42}}</ref><ref>{{Harvnb|Ref = Zweig|Stefan Zweig|1938|p = 44}}</ref> Va descobrir les Índies, va lluitar al costat de [[Francisco Serrão]] a qui va salva dues vegades.<ref>{{Harvnb|Ref = Chandeigne|Xavier de Castro (eds.)|2007|p = 43}}</ref> Es va dedicar uns mesos al comerç de les espècies, abans de participar en la presa de [[Malacca]] l'estiu de [[Conquesta de Malaca (1511)|1511]] sota el comandament d'[[Afonso de Albuquerque]].<ref>{{Harvnb|Ref = Zweig|Stefan Zweig|1938|p = 54-55}}</ref> El seu amic [[Francisco Serrão]] va arribar a l'illa de [[Ternate]], a les Moluques, on es va establir després de guanyar el favor del rei local.<ref>{{Harvnb|Ref = Chandeigne|Xavier de Castro ( dir)|2007|p = 45}}</ref> Magalhães rep la notícia del seu amic Francisco Serrano per correu, abans de sortir de Malacca, l'11 de gener de 1513 per tornar a Portugal.
 
L'estiu de 1513, Magalhães va ser enviat a [[Marroc]] dins d'un poderós exèrcit que havia de capturar [[Azemmour]].<ref>{{Harvnb|Ref = Chandeigne|Xavier Castro (dir)|2007|p = 49-50}}</ref> Durant els combats va ser ferit al genoll, deixant-li una coixesa lleu per a tota la vida.<ref>João de Barros, ''Dècades da Àsia'', 1563, III, V, 8.</ref> Després d'absentar-se sense permís, se l'acusa de comerç il·legal amb els moros.<ref>{{Harvnb|Ref = Zweig|Stefan Zweig|1938|p = 62-63}}</ref> Els càrrecs van ser retirats ràpidament, però Magalhães esdevenia un soldat que no gaudia de la millor reputació a l'administració de [[Manuel I de Portugal|Manel I]], que es nega a augmentar la seva pensió de només 100 [[ral]]s. El projecte madurat per Magalhães per arribar a les Illes de les Espècies d'Occident no podia interessar al rei de Portugal, que ja es realitzava a través del trànsit dels comerciants Malais de [[clau d'espècia]] de les Moluques i [[nou moscada]] de Banda. Descontent per no veure reconeguts els seus mèrits a Portugal, Magalhães va decidir anar a oferir els seus serveis al rei d'[[Espanya]],<ref>{{Harvnb|Ref = Chandeigne|Xavier de Castro (eds.)|2007|p = 54}}</ref> el futur [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles V]], que en aquell moment tenia només 18 anys.
Línia 49:
 
=== Els preparatius (1517-1519) ===
L'octubre de 1517, a [[Sevilla]], Magalhães va contactar amb Juan de Aranda, factor de la [[Casa de la Contractació d'Índies]]. Després de l'arribada del seu company [[Rui Faleiro]], i amb el suport d'Aranda, presenten el seu projecte al monarca espanyol [[Carles V, Sacre Emperador Romà|Carles V]] que acabava d'arribar d'Espanya.<ref> {{Harvnb|Ref = Chandeigne|Xavier de Castro (eds.)|2007|p = 55-56}} </ref> La proposta de Magalhães per descobrir el mític pas entre l'[[Oceà Atlàntic]] i el [[Mar del Sud]] descobert per [[Vasco Núñez de Balboa]] el 1513, li va semblar particularment interessant al rei, ja que podria obrir la "ruta de les espècies", sense danyar les relacions amb els veïns portuguesos, una acció que segurament portaria riqueses i honors a la monarquia. Des de la [[Junta de Toro]] el 1505 la Corona es va proposar descobrir la ruta occidental, que portaria els espanyols a Àsia. La idea doncs, arribava en un bon moment. [[Juan Díaz de Solís]], un portuguès al servei d'Espanya, estava tractant de trobar aquest camí mitjançant l'exploració del [[Riu de la Plata]] el 1515-1516, però va perdre la vida.
 
El 22 de març de 1518 el rei va nomenar Magalhães i Faleiro capitans per a anar a la recerca de l'illa de les espècies, i al juliol els va elevar al rang de Comandant de l'[[Orde de Sant Jaume]]. El rei els va concedir:<ref>{{Harvnb|Ref = Chandeigne|Xavier de Castro (eds.)|2007|p = 326-328}}</ref>
* El monopoli de la ruta descoberta durant un període de deu anys.
* El seu nomenament com a governadors de la terra i les illes que descobresindescobrissin, amb el 5% dels ingressos nets que s'obtingueren.
* Una cinquena part dels guanys del viatge.
* El dret a percebre mil ducats dels pròxims viatges, pagant només el 5% sobre la resta.
Línia 60:
L'expedició és finançada en gran mesura per la Corona qui aporta cinc vaixells que transporten subministraments d'aliments durant dos anys de viatge.
 
Varen sorgir una infinitat de problemes en la preparació d'aquest viatge, la falta de diners, el rei de Portugal, que tracta d'aturar-ho, la sospita dels castellans envers Magalhães i els altres portuguesos implicats, per no esmentar el difícil caràcter de Faleiro.<ref>{{Harvnb|Ref = Chandeigne|Xavier de Castro (eds.)|2007|p = 329-332}}</ref> Per fi, gràcies a la tenacitat de Magalhães, l'expedició es va posar en marxa. Mitjançant el bisbe [[Juan Rodríguez de Fonseca]] que rep la participació del [[venedor|marxant]] Cristóbal de Haro, qui va proporcionar alguns dels fons i béns per bescanvi.
 
=== Inici del viatge ===
La flota va salpar de Sevilla el 10 d'agost de 1519 però va haver d'esperar fins al 20 de setembre de 1519 per hissar les veles i deixar [[Sanlúcar de Barrameda]], amb 237 homes en cinc vaixells: el ''TrinitatTrinidad'', vaixell insígnia comandat per Magalhães, el ''SantSan AntoniAntonio'' comandat per Juan de Cartagena, el ''ConcepcióConcepción'' comandat per Gaspar de Quesada, el ''Santiago'' dirigit per Juan Serrano i el ''[[Nau Victoria|Victoria]]'' dirigit per Luis Mendoza. La tripulació es componia d'homes de diverses nacions. Paul Teyssier va escriure: "a més dels espanyols, hi havia també portuguesos, italians, grecs i fins i tot francesos. En certa forma podem parlar d'un equip europeu. ".<ref>Paul Teyssier, « Les cent Glorieuses » ''a'' Michel Chandeigne (dir), ''Lisbonne hors les murs. 1415-1580. L'invention du monde par les navigateurs portugais'', Autrement, 1992, p. 38.</ref>
 
==== Tripulació ====
Línia 85:
| ''Concepció''|| align="center"|90
| align="center"|44
| Vaixell abandonat i cremat a l'illa de [[Bohol]], a prop de Cebú, a causa de la manca de tripulació.
|----- bgcolor="#F5F5FF"
| ''Santiago''|| align="center"|75
Línia 104:
Dels cinc capitans de l'expedició, sembla que almenys tres no compartien les mateixes opinions de Magalhães, fins al punt que alguns volen eliminar-lo. A bord de l'expedició, l'italià [[Antonio Pigafetta]] mantenia un diari del viatge. Gràcies a ell tenim informació no només sobre els amotinats, sinó el registre total del viatge perquè era part dels 18 supervivents que van arribar el 6 de setembre de 1522.
 
Després d'una breu estada a les [[Illesilles Canàries]] va ser capturat i fet presoner el cap del motí, Juan de Cartagena, [[bastard]] d'un [[gran d'Espanya]]. Quatre mesos més tard la flota va arribar a la costa de [[Brasil]] al desembre. La flota portava la bandera espanyola i [[Brasil]] era una colònia portuguesa. Després d'una breu escala per abastiment de combustible a Ponta de Baleia prop de l'[[arxipèlag d'[[Abrolhos]], Magalhães va decidir ancorar el 13 de desembre de 1519 a la Badia de Santa LlúciaLucia, avui en dia [[Rio de Janeiro]], zona ben coneguda per un dels seus pilots João Lopes Carvalho en haver estat allà set anys abans. Un cop allà es va trobar amb ''Juanillo'', el fill que havia tingut amb una indígena, que s'embarcarà a la flota. Després d'una escala de catorze dies, varen navegar cap al sud per tractar de rodejar l'[[Amèrica del Sud]].
 
=== Rebel·lions durant l'hivern ===
Era el mes de desembre de 1519 i quan més cap al sud anaven, més fred feia. Es va decidir passar l'hivern a la [[Patagònia]] ([[Argentina]]). Al 31 de març de 1520, la flota es va refugiar en un estuari protegit que anomenaren ''PortPuerto de SantSan JuliàJulián''.<ref> {{Harvnb|Ref = Chandeigne|Xavier de Castro (eds.)|2007|p = 97}} </ref> Va ser aquí on va explotar "el motí de Pasqua" del que Magalhães se'n va ensortir, però amb greus conseqüències. El motí va esclatar l'1 d'abril sota la direcció de Juan de Cartagena, Luis Mendoza i Gaspar de Quesada, inquietant tothom del gir del viatge i es va posar en dubte l'existència d'aquest pas cap a l'oest i en especial de les seves possibilitats de supervivència en aquelles regions fredes i desèrtiques. Magalhães i els mariners que li varen ser fidels aconseguiren hàbilment desfer-se dels amotinats.<ref>Els fets són narrats en detall per [[Stefan Zweig]] en la seva biografia de Magalhães'', op. cit.'', p. 155-171. </ref> Mendoza va ser assassinat per sorpresa per l'algutzir Gonzalo Gómez de Espinosa; Quesada va ser executat; Cartagena i el sacerdot Pere Sánchez de la Reina són abandonats a la costa amb una espasa i una mica de pa.<ref>{{Harvnb|Ref = Chandeigne|Xavier de Castro (eds.)|2007|p = 362-364}} </ref> La pena a la qual altres quaranta amotinats varen ser condemnats, entre ells [[Juan Sebastián Elcano]], va ser finalment amnistiada. Alguns, com el cosmògraf Andrés San Martín, va ser sotmès la dolorosa tortura de la [[corriola (tortura)|corriola]]. La clemència de Magalhães no és sorprenent, ja que li calien tots els homes per continuar el seu viatge com va escriure [[Stefan Zweig]]: "com continuar el viatge, si en virtut de la llei, s'ha d'executar una cinquena part de la seva tripulació? En aquestes regions inhòspites, a milers de quilòmetres d'Espanya, no es podia privar d'un centenar d'armes.".<ref> {{Harvnb|Ref = Zweig|Stefan Zweig|1938|p = 168}} </ref>
 
=== Descobriment de l'estret de Magallanes ===
[[Fitxer:Strait of Magellan's discovery 1520.svg| thumb|Mapa que mostra la ruta dels vaixells a l'estret]]
Durant l'estiu (hivern a l'hemisferi nord), Magalhães va decidir enviar un dels seus vaixells en reconeixement per a trobar el passatge que condueixi cap a la costa oest americana, cap a l'[[oceà Pacífic]]. Lamentablement el ''Santiago'' va naufragar el 3 de maig de 1520. Tres mesos més tard, Magalhães va decidir anar cap al sud amb els quatre vaixells restants. El 21 d'octubre de 1520 Magalhães va veure un [[cap (geografia)|cap]] que va anomenar [[cap Vírgenes]]. És el punt que marca l'entrada de l'estret. Va començar la seva exploració descobrint un passatge cap a occident. En el laberint de fiords, envoltat de penya-segats "amenaçant" les aigües "perdudes", una zona que li costaria més d'un mes a creuar, les històries indiquen que en trànsit pels estrets, els mariners varen observar moltes fumeres a l'interior. La ''Tierra del Humo '' que varen reflectir als mapes després del viatge com a [[Terra del Foc]]. L'estret, nomenat en primer lloc "Canal de Tots els Sants", ràpidament va canviar el seu nom a [[Estret de Magallanes]] en honor de l'explorador.
 
Al centre de l'estret, [[Esteban Gómez]] pilot del ''San Antonio'', es va rebel·lar amb els seus homes i empresonà el capità [[Álvaro de Mesquita]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Dantin Cereceda |nom=Juan |títol=Exploradores y conquistadores de Indias: relatos geográficos |url= http://books.google.cat/books?id=SEgnLMMk9WoC&pg=PA204&dq=Esteban+G%C3%B3mez++%C3%81lvaro+de+Mesquita&hl=ca&sa=X&ei=LkYhUa6GG8jcsgaekoHAAg&ved=0CFsQ6AEwCA#v=onepage&q=Esteban%20G%C3%B3mez%20%20%C3%81lvaro%20de%20Mesquita&f=false |llengua= castellà | editorial=Maxtor |data=2012 |pàgines=p.204 |isbn=8490011931}}</ref> un cosí de Magalhães. Va donar la volta i es va desertar dirigint-se cap a Sevilla amb la seva càrrega d'aliments i béns per a bescanviar. Després de creuar l'Atlàntic, el vaixell arribà a Sevilla el 6 de maig de 1521 amb 55 homes a bord.<ref>{{Harvnb|Ref = Chandeigne|Xavier de Castro (eds.)|2007|p = 372-374}}</ref>
 
=== Travessa del Pacífic i mort de Magalhães ===
[[Fitxer:Detail from a map of Ortelius - Magellan's ship Victoria.png| thumb |El ''[[Victoria'']] en un mapa d'[[Abraham Ortelius|Ortelius]] de finals del {{segle|XVI|s}}]]
A l'època de Magalhães la circumferència de la Terra encara no es coneixia amb precisió, tot i la tasca d'[[Eratòstenes]] que l'havia calculat prop de 18 segles enrere. Però Magalhães no subestimava la dimensió del [[oceà Pacífic|Pacífic]], com l'opinió actual suggereix. La seva memòria geogràfica, que va deixar al rei abans de sortir<ref>{{Harvnb|Ref = Chandeigne|Xavier de Castro (eds.)|2007|p = 65-66}}</ref> i un mapa dibuixat per Jorge i [[Pedro Reinel]] el 1519, a Sevilla, són una evidència. El que sorprendria al navegant va ser trobar un oceà buit. Malauradament, no s'acostà a cap de les moltes illes que esquitxen aquest mar, amb l'excepció de dos atols deserts, anomenada ''[[Illes de la Decepció|Islas Infortunadas]]'' on no podia atracar.
 
L'aigua no era potable, les racions anaven disminuint, fins i tot s'acaben les galetes, la tripulació ha de sobreviure menjant rates. [[Antonio Pigafetta]] va escriure: "''Nosaltres només menjavem galetes velles que s'havien tornar pols, tot ple de cucs i pudent, escombraries de l'orina de les rates, i vàrem beure una infecta aigua groga''.".<ref>{{Harvnb|Ref = Chandeigne|Xavier de Castro (eds.)|2007|p = 114}}</ref> L'[[escorbut]] i [[beri-beri]] va atacar a la tripulació, però sense delmar-la. Un estudi recent mostra que només hi va haver nou morts durant el viatge de tres mesos i mig i això és probablement a causa de l'[[api]] silvestre collit àmpliament a l'Estret.<ref>{{Harvnb|Ref = Chandeigne|Xavier de Castro (eds.)|2007|p = 379-381}}</ref> El 6 de març de 1521 s'adreçaren cap a [[Guam]] a les [[Illes Marianes|Marianes]], on podrien proveir-se de combustible. A continuació, va posar veles cap a les [[Filipines]], on va desembarcar el 17 de març a l'illa d'[[Homonhon]].
 
Els paisatges eren idíl·lics, espècies, ocells de colors, els nadius que semblaven pacífics. La primera parada es va fer a l'illa de Limasawa, on es va dir la primera missa, una segona a l'[[illa de Cebú]], on el rei es va convertir al cristianisme amb el seu poble.
 
A les illes Moluques, Magalhães i els seus van descobrir que havien arribat a l'[[Extrem Orient]], complint el projecte de [[Cristòfor Colom]].
Línia 131:
Elcano, sense mitjans i amb una sola nau, va tornar per mars portuguesos, el camí més conegut, amb terres on aprovisionar-se, i intentant esquivar ports i flotes portuguesos.
 
== Referències Notes==
;Notes
{{Notes}}
 
;Referències▼
{{==Referències|2}}==
▲;{{Referències|3}}
 
== Bibliografia ==
{{refbegin|2}}
=== ;Fonts bàsiques ===:
* {{ref-llibre |cognom= Pigafetta |nom= Antonio |enllaçautor= Antonio Pigafetta |títol=Primer viaje en torno del globo | editorial= Calpe |any= 1922 |lloc = Madrid|llengua= castellà |url= http://www.archive.org/details/primerviajeentor00piga| consulta=2009-04-08}}
* {{ref-llibre |cognom= Nowell |nom= Charles E. ed. |títol= Magellan's Voyage around the World: Three Contemporary Accounts | editorial= NU Press |lloc=Evanston |any= 1962 |isbn= }}
* ''[http://dlxs.library.cornell.edu/cgi/t/text/text-idx?c=sea;cc=sea;sid=424383ff2ffa1020e1afb760b0fe4109;idno=sea061;view=toc The First Voyage Round the World, by Magellan]'', full text, English translation by [[Henry Stanley, 3rd Baron Stanley of Alderley|Lord Stanley of Alderley]], London: Hakluyt, [1874] – six contemporary accounts of his voyage
* {{ref-llibre
|ref = Barrault
Linha 148 ⟶ 149:
|nom=Jean-Michel
| editorial= Gallimard
| llengua = francès ancès
|data= 1997
}}
Linha 157 ⟶ 158:
|nom=Laurence
| editorial= Grasset
| llengua = francès ancès
|data= 2005
}}
Linha 165 ⟶ 166:
| editor= Chandeigne
|col·lecció = Magellane
|autor= Xavier de Castro (dir.)
| llengua = frfrancès
|data= 2007
|lloc= Paris
Linha 179 ⟶ 180:
|nom =Stefan
|enllaçautor= Stefan Zweig
| llengua = frfrancès
|data= 1938
|lloc= Paris
}}
 
=== ;Fonts secundàries ===:
* {{ref-llibre |cognom= Bergreen |nom=Laurence |enllaçautor= Laurence Bergreen |títol=Over the Edge of the World: Magellan's Terrifying Circumnavigation of the Globe | editorial= William Morrow |any= 2003 |mes= 14 October |isbn= 9780066211732, ISBN 0-06-093638-X }}
* {{ref-llibre |cognom= Guillemard |nom= Francis Henry Hill |títol=The life of Ferdinand Magellan, and the first circumnavigation of the globe, 1480-1521 | editorial=G. Philip |any=1890 |url= http://www.archive.org/details/lifeofferdinandm00guil | consulta= 2009-04-08 }}
* {{ref-llibre |cognom= Hildebrand |nom=Arthur Sturges |títol= Magellan | editorial= Harcourt, Brace & Co |lloc= New York |any= 1924 (reprint) |isbn= 9781417914135 (reprint) }}
* {{ref-llibre |cognom= Hogan |nom=C. Michael |títol=Magellanic Penguin | editorial= GlobalTwitcher.com, ed. N. Stromberg|any= 2008 |url= http://www.globaltwitcher.com/artspec_information.asp?thingid=232}}
* {{ref-llibre |cognom= Joyner |nom= Tim |títol=Magellan | editorial=International Marine Publishing |lloc= Camden, Me. |any=1992 |isbn= 9780070331280 }}
* {{ref-llibre |cognom= Nunn |nom= George E. |títol= The Columbus and Magellan Concepts of South American Geography | editorial= |any= 1932 |isbn= }}
* {{ref-llibre |cognom= Parr |nom= Charles M. |títol= So Noble a Captain: The Life and Times of Ferdinand Magellan | editorial= Crowell |lloc=New York |any= 1953 |isbn= 0837185211, ISBN 0-8371-8521-1 }}
* {{ref-llibre |cognom= Parry |nom= J. H. |enllaçautor= J. H. Parry |títol= The Discovery of South America | editorial= Taplinger |lloc= New York |any= 1979 |isbn= }}
* {{ref-llibre |cognom= Parry |nom= J. H. |títol= The Discovery of the Sea | editorial= University of California Press |lloc= Berkley |any= 1981 |isbn= 978-0520042360 }}
* {{ref-llibre |cognom= Parry |nom= J. H. |títol= The Spanish Seaborne Empire | editorial= Knopf |lloc= New York |any= 1970 |isbn= 978-0520071407 }}
* {{ref-llibre |cognom= Pérez-Mallaína |nom= Pablo E |altres= trans. Carla Rahn Phillips |títol= Spain's Men of the Sea: Daily Life on the Indies Fleets in the Sixteenth Century | editorial= Johns Hopkins University Press |lloc= Baltimore |any= 1998 |isbn= 9780801857461 }}
* {{ref-llibre |cognom= Roditi |nom= Edouard |títol= Magellan of the Pacific | editorial= Faber & Faber |lloc= London |any= 1972 |isbn= 0571089453 }}
* {{ref-publicació |cognom= Schurz |nom=William L. |any=1922 |mes=May |article= The Spanish Lake|publicació=Hispanic American Historical Review |volum=5 |exemplar=2 |pàgines=181–194 }}▼
London |any= 1972 |isbn= 0571089453 }}
▲* {{ref-publicació |cognom= Schurz |nom=William L |any=1922 |mes=May |article= The Spanish Lake|publicació=Hispanic American Historical Review |volum=5 |exemplar=2 |pàgines=181–194 }}
* {{ref-llibre |títol=Ferdinand Magellan and the Discovery of the World Ocean |cognom=Stefoff |nom=Rebecca |any= 1990 | editorial=Chelsea House Publishers |isbn=0-7910-1291-3 }}
* {{ref-llibre |cognom= Thatcher |nom=Oliver J. ed. |títol=The Library of Original Sources |capítol= Vol. V: 9th to 16th Centuries | editorial=University Research Extension Co |any= 1907 |isbn= |pàgines= 41-57 |url= http://www.fordham.edu/halsall/mod/1519magellan.html | consulta= 2009-04-08 }}
* {{ref-llibre |cognom= Wilford |nom= John Noble |enllaçautor= John Noble Wilford |títol= The Mapmakers | editorial= Knopf |lloc=New York |any= 2000 |isbn= 0375708502 }}
{{refend}}
 
{{Projectes germans|commons=Ferdinand Magellan}}
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Fernão_de_Magalhães»