Pilota de vaqueta: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 8:
S'ha de dir, però, que el pes actual de les pilotes és el resultat d'un procés històric en què ha anat progressivament augmentant, car encara es recorden les pilotes de 28 i 33 gr. Aquesta diferència de pes sol afavorir els ''restos'', els quals tenen una major força i han d'allargar l'efecte de la pilota, però és una dificultat afegida per a la tasca dels ''mitgers'' i ''punters'', els quals han de parar-la o colpejar-la quan encara duu molta violència.
A finals de la [[dècada de 1950]], les pilotes més pesades estaven pels volts dels 38 i 39 grams, per a passar a 45 ó 46 a principis de la [[Dècada del 1990|dècada dels 90]].<ref name=":1">{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=Pilotes... les de Carcaixent|publicació=[[Levante-EMV|Levante-EMV (La Ribera)]]|url=http://www.alvarezpiloters.com/va/pagina/historia.html|data=25 de gener de 1992|pàgines=37}}</ref>
L'equip al ''[[Trinquet (esport)|dau]]'' és qui, abans de començar cada ''quinze'' pot escollir la pilota amb què vol jugar de les que hi ha disponibles al caixonet de la ''llotgeta de baix''. Així, si juguen un trio contra una parella, el trio tendirà a triar una pilota nova, que serà ràpida i de bot llarg, per tal que la parella haja de moure's constantment. També l'equip atacant optarà per una pilota més pesant, que cansen més en defensa.
Linha 15 ⟶ 17:
[[Fitxer:Pilota vaqueta.jpg|right|thumb|Pilota de vaqueta gastada]]
La pilota de vaqueta és una peça d'artesania, fabricada per treballadors del [[cuir]], o ex-pilotaires, anomenats ''piloters'', els més preats avui en dia són Emili López d'[[Alberic]], la nissaga dels Enric Álvarez de [[Carcaixent]],<ref name=":0">{{Ref-publicació|cognom=Sanchis|nom=Guillem|article=El caixonet se diversifica|publicació=Las Provincias|llengua=|url=http://www.lasprovincias.es/deportes/mas-deportes/201502/17/caixonet-diversifica-20150217000243-v.html|data=17 de febrer de 2015|pàgines=}}</ref><ref name=":1" /> Miquel Baixauli de [[Catarroja]], Joan Montañés de [[Llíria]], Josep Bernet de [[Massalfassar]], el ''[[Rovellet]]'' de [[València]], i Miquel Pedrosa de [[la Vall d'Uixó]], entre d'altres. Un dels últims artesans en entrar al negoci ha estat Carlos Baldoví, de [[Riola]], que va aprendre de Miguel 'Tavoll' de [[Gandia]].<ref name=":0" />
En primer lloc s'ha d'escollir el [[cuir]], que serà de pell de [[vaca|bou]] (concretament del bescoll), que ha de tindre un gruix de 6 a 7 mm, i que ha de ser ben resistent perquè la pilota es convertisca en una autèntica pedra quan estiga acabada. Una vegada s'ha triat la pell més apropiada, aquesta es posa [[adoberia|a remulla]] perquè es banye i s'hi puga treballar, ja que en sec resulta impossible modelar-la. El cuir estarà en adob fins que tinga un gruix de 3 mm. A continuació es tallen vuit triangles esfèrics que s'aniran cosint per l'interior amb fil de niló. Abans de cosir l'últim triangle, però, es procedeix a introduir el farciment, que està compost per borra. Després d'això es cus l'últim triangle i es tanca completament la pilota. Un cop cosida i tancada, la pilota s'ha de premsar durant 3 o 4 dies fins que adquirisca la seua forma definitiva. El procés d'elaboració conclou un mes o mes i mig després, quan el cuir s'ha assecat completament.
| |||