Esperança: diferència entre les revisions

L{{'}}'''esperança''' és un estat d'ànim optimista basat en l'expectativa de resultats favorables relacionats a esdeveniments o circumstàncies de la pròpia vida o el món en el seu conjunt. En la teologia [[cristianisme|cristiancristiana]] l'esperança és la [[virtut]] per la qual el creient cristià confia rebre de Déu la vida eterna i l’ajut per a arribar-hi.

L'esperança apareix en la [[mitologia grega]] en la història de la [[Caixa de Pandora]]. [[Prometeu]] va robar el foc de [[Zeus]] per donar-lo als homes, la qual cosa va enfurismar el déu suprem. EnCom a venjança, Zeus va crear un ''pythos'' (tipus de gerro) que contenia tots els mals i la hi va donar aljuntament costat deamb [[Pandora]] al germà de Prometeu. Aquesta, creada pels déus amb una curiositat innata, va obrir la caixa prohibida i tots els mals van ser alliberats al món; solament Elpis va romandre en el fons, l'esperit de l'Esperançaesperança. <ref>Tom Shippey, ''The Road to Middle-Earth'' (1992) p.&nbsp;140-3.</ref>

'''Esperança''' és el nom d'una de les tres [[virtuts teologals]], juntament amb la [[fe]] i la [[caritat]].

En la [[teologia cristiana]] aquestes virtuts formen una unitat indissoluble amb les [[virtuts cardinals]] o naturals: [[prudència]], [[justícia]], [[temprança]] i [[fortalesa]] i totes elles en el seu conjunt descriuen la imatge cristiana de l'home.

L'esperança és la virtut per la qual l'home passa de succeir o esdevenir a ser o existir. Seguint a [[Sant Tomàs d'Aquino|Sant Tomás d'Aquino]], ha estat definida com a «virtut infusa que capacita a l'home per tenir confiança i plena certesa d'aconseguir la vida eterna i els mitjans, tant sobrenaturals com naturals, necessaris per arribar a ella amb ajuda de Déu».