Senyal analògic: diferència entre les revisions

El '''senyal analògic''' és aquell que presenta una variació contínua en el temps, és a dir, que a una variació suficientment significativa del temps li correspondrà una variació igualment significativa del lor del senyal (el senyal és continu). Tot senyal variable en el temps, per complicat que sigui, es pot representar en l'àmbit dels seus valors de [[freqüència]]. Es pot representar per una funció matemàtica contínua en la qual és variable la seva amplitud i període (representant una dada d'informació) en funció del temps. El procés matemàtic que permet aquesta descomposició s'anomena [[Anàlisi harmònica|anàlisi de Fourier]]. A diferència dels [[Senyal digital|senyals digitals]], una petita variació del senyal té significat i no s'atribueix només al soroll. El terme ''senyal analògic'' sembla un argot propi de les [[Telecomunicació|telecomunicacions]], però no és així, ja que també apareix en sistemes mecànics, hidràulics o altres sistemes que utilitzen aquests tipus de senyals.

Un altre exemple de senyal analògic és el generat per un usuari en el [[micròfon]] del seu telèfon mòbil i que, després de successius processos, és rebut a l'altaveu d'un altre usuari.

Qualsevol informació pot ser transmesa per un senyal analògic, com una resposta a un canvi en els fenòmens físics.

Un senyal analògic té una resolució teòricament infinita. A la pràctica, un senyal analògic està subjecte al soroll i a una velocitat de pujada finita. Per tant, en els sistemes, tant analògics com digitals, estan subjectes a limitacions en la resolució.