Fets del sis d'octubre: diferència entre les revisions

Companys i tots els consellers foren detinguts (a excepció de Dencàs) juntament amb diversos diputats{{Nota ref|[[Josep Tarradellas]], [[Antoni Xirau i Palau]], [[Joan Casanellas]], [[Estanislau Ruiz i Ponsetí]].<ref name="Vilar381">{{Harvnb|Vilar|1987|p=381}}</ref>|grup=n.|nom=6}} i el president del parlament [[Joan Casanovas i Maristany|Joan Casanovas]].<ref name="Vilar"/> Tot seguit a l'Ajuntament detingueren també [[Carles Pi i Sunyer]] i els regidors que li feien costat.<ref name="Vilar"/>{{Nota ref|Tots ells serien alliberats cinc mesos després, el [[23 de febrer]] de [[1935]].<ref name="Vilar381"/>|grup=n.|nom=9}} També foren concentrats i detinguts una nombrosa columna de lleials mossos i guàrdies d'assalt:<ref name="Escofet6-147"/> Aproximadament foren centenars de persones les empresonades als vaixells "Uruguai" i "Ciudad de Cadis" ancorats al [[port de Barcelona]] (mentre que [[Port de Tarragona|al de Tarragona]] ho foren en els vaixells "Manuel Arnús", "José Luis Díez", "Andalucia" i "Cabo Cullera").<ref name="Vilar381"/> En canvi els oficials que havien participat en la proclamació de la Generalitat foren empresonats al [[castell de Montjuïc]]: des del matí del dia 7 el comandant [[Pérez Farràs]], capità [[Frederic Escofet i Alsina|Escofet]] i capità López Gatell,<ref name="Escofet6-147"/> i en els dies successius n'hi van anar tancant altres com el comandant Jaume Bosch, el tinent coronel [[Joan Ricart]].<ref name="Escofet6-147"/>

 

 

Poques hores després el govern espanyol va nomenar a dit el coronel [[Francisco Jiménez Arenas]] com a governador de Catalunya i també president accidental de la Generalitat, mentre que l'alcaldia accidental de Barcelona fou encarregada a un tinent coronel, i el [[Parlament de Catalunya]] fou ocupat per l'exèrcit.<ref name="Vilar381"/> Naturalment l'[[Estatut de Catalunya del 1932]] també fou suspès,<ref name="Vilar381"/> així que les institucions catalanes romangueren en un estat d'excepció.